Management

3+3+3

Albert Pàmies

Consultor empresarial i Economista. Professor associat de Màrqueting a la URV
www.albertpamies.cat

albert@albertpamies.cat

 

La Llei de Metcaf diu que el valor d'una xarxa de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema. Quanta més gent hi ha connectada a la xarxa, el seu valor incrementa de forma exponencial i les possibilitats de comunicació entre els seus usuaris es multipliquen. Aquesta teoria reflecteix a la perfecció la realitat que estem vivint. Màxima facilitat per a comunicar-nos i poder fer-ho per múltiples canals, i increment potencial de possibles comunicacions amb infinitat d'usuaris coneguts i anònims.

Quan Alexander Graham Bell el 1876 va inventar el telèfon, en cap cas podia imaginar com evolucionarien les xarxes de comunicació algun segle després.


 

Vivim en un món hiperconnectat. Les comunicacions s'han apoderat de nosaltres. Estem constantment sotmesos a múltiples canals pels quals ens arriben tot tipus d'impactes disposats a captar la nostra atenció. Ens hem convertit en veritables productes amb capacitat econòmica per una indústria que pretén seduir-nos per tal de fer-nos confiança en totes les seves promeses.

Captar la nostra atenció és el gran repte, ja que aquells que tenen capacitat de fer-ho tenen major probabilitat de persuadir-nos. Molts estímuls i molt soroll que provoca interferències i que fan que sovint no ens arribi el missatge i aquest no tingui la capacitat de seduir-nos. 

Comunicar s'ha convertit en tot un art. Són moltes les persones que confonen la informació amb la comunicació. La informació és un conjunt de dades o fets que són transmesos sense necessitat que hi hagi una resposta per part del receptor, mentre que la comunicació implica una interacció activa entre dues o més persones. La comunicació és una forma de transmetre informació però requereix una reacció per part del receptor.

O comuniquem de forma conscient, o fem soroll en un mar d'informació dispersa, desordenada i poc precisa. Existeix una tècnica de comunicació que per senzilla és altament eficient però malauradament poc utilitzada. La tècnica del 3+3+3 ens ajuda a millorar la nostra capacitat comunicativa i a augmentar la influència del nostre missatge amb el nostre interlocutor. És molt fàcil: si volem impactar necessitem comunicar 3 idees que en 3 segons pugui entendre un nen de 3 anys.

Anem a pams i reflexionem-hi:

3 idees. Hem de ser selectius en la nostra informació. Comunicar allò que realment pot interessar al nostre interlocutor. Tot allò que no aporta valor en la comunicació aporta interferències. Conèixer el receptor, diagnosticar de forma eficient quina és la informació que creiem que li pot interessar i sintetitzar el nostre missatge. La senzillesa genera major comprensió que la complexitat. L'art de fer senzill allò que sembla complicat funciona molt millor que l'art de complicar allò que realment és senzill. En comunicació, la majoria de vegades menys és més.

3 segons. Siguem breus. L'atenció a part de selectiva és finita. L'atenció del nostre usuari decreix conforme avança la nostra conversa, això vol dir que passats uns segons tot allò que li intentem comunicar no li impacta o li impacta molt poc. Els missatges, a part de ser clars, han de ser concisos. Lluitar en un entorn altament sorollós ens porta a haver de ser molt precisos en allò que volem i necessitem comunicar. Deixem de creure que el receptor està esperant els nostres missatges i que disposa de tot el temps del món per escoltar-nos. Això és fals!

Que pugui entendre un nen de 3 anys. Siguem clars, siguem didàctics i siguem simples. Comunicar missatges complexos amb llenguatges i paraules complexes dificulta la nostra capacitat de persuasió. Atacar la part emocional del nostre interlocutor ens incrementa la probabilitat de convèncer i això podrem aconseguir-ho si el llenguatge és fàcil de processar per als nostres receptors. Tot allò que necessita sistemes de descodificació dificulta la capacitat d'atracció.

No podem lluitar contra tota la informació i estímuls que hi ha al mercat, això és impossible. No podem evitar que els nostres receptors estiguin sobresaturats de tot tipus d'estímuls i informació, però el que sí que podem fer és intentar nosaltres comunicar de forma més efectiva i més clara per tal de captar l'atenció i incrementar la possibilitat d'influir i de convèncer.

Necessitem definir estratègies clares de comunicació, ja que com deia Shakespeare "les improvisacions són millors quan es preparen".