L'avantatge de sortir de casa i conèixer com altres territoris fan determinades coses és que et dona una perspectiva que ajuda a reduir l'autocomplaença. El cas de les energies renovables és paradigmàtic de com, a Catalunya, hem de fer les coses millor perquè a la resta de l'Estat i del món ja van molt endavant. I, mes enllà de l'impuls que sembla voler donar el president Illa a les energies verdes -almenys sembla que fins i tot ha convençut als representants de l'Ibex 35 de que així serà-, cal posar els mitjans per fer realitat els projectes.

És especialment aclaparadora la diferència en el desplegament de la fotovoltaica i l'eòlica que hi ha entre Aragó i Catalunya, quan les necessitats energètiques de Catalunya haurien de permetre just el contrari, que generéssim més del que fa Aragó i no a l'inrevés. Aquests dies he pogut constatar diferències en el desplegament d'una altra tecnologia cridada a afavorir la transició energètica, el ja conegut Hidrogen Verd, l'H2V.

Precisament fa uns dies contemplava com una farcida delegació japonesa visitava Catalunya i especialment la Vall de l'Hidrogen a Tarragona. Es va parlar molt de projectes, gairebé tots en fase embrionària, sobre la producció, sobre com fer que sigui verd a través de la utilització d'energia renovable (actualment el 70% del cost de la producció del H2, prové de la energia necessària per fer treballar els electrolitzadors i serveis auxiliars), etc. Però poc es va parlar de la logística, i encara menys de qui utilitzarà aquest H2, mes enllà de les habituals referencies a la industria química tan arrelada a Tarragona, però que curiosament sembla poc present quan es tracta aquest tema a les nostres contrades.

L'altra cara de la moneda la trobem a Andalusia, i concretament a Huelva. Aquests dies s'ha celebrat el II congres de l'Hidrogen Verd. Aquesta compta amb un port tan important com el de Tarragona, però amb la diferència que la indústria petroquímica i el port quan parlen de desenvolupar la industria del H2 ho fan de manera global. Potser perquè comparteixen espai i no nomes algunes infraestructures, potser perquè el lideratge de la indústria és clar i decidit i el port el primer interessat que augmentin els concessionaris vinculats a aquesta activitat. I el que sense dubte tenen clar és la necessitat de tenir la indústria que desenvolupi la tecnologia, els consumidors, la logística i un pla de implantació amb terrenys qualificats per fer-ho. Tot connectat amb una administració local, autonòmica i estatal absolutament compromesa a ser punta de llança en el desplegament de l'Hidrogen Verd i les seves derivades.

També cal dir que el plantejament és absolutament pragmàtic. Potser en un primer estadi no tot l'hidrogen serà verd del tot. Cal desenvolupar projectes que es veuen condicionats per una energia primària modulant, unes necessitats de disposar d'aigua amb subministrament i qualitat adequats, que el producte resultant s'adeqüi a les necessitats dels consumidors o "takers", en forma i quantitat adequats, així com que es pugui traslladar al lloc de consum d'una manera adequada i viable, en els anomenats carriers, gasos liquats on l'H2 es una component, com l'etanol, l'amoníac, etc..

És d'agrair el realisme dels actors del mercat incipient que assumeixen que abans de córrer cal aprendre a caminar. I si bé és molt engrescador parlar de projectes a gran escala, és més important desenvolupar projectes que, per la seva dimensió, permetin gestionar una evolució tecnològica i una adaptació de totes les peces per tal que es produeixi una consolidació ferma. Un exemple és com es parla del corredor marítim de l'hidrogen que vol connectar el sud de la Península Ibèrica amb el port de Rotterdam, on precisament fa molt temps que es preparen i on tenen clar que podran estar preparats per aquesta nova tecnologia de cara al 2030, no abans.

A casa nostra, tenim el potencial, la indústria consumidora d'H2 i el Port com a punt de sortida cap al Mediterrani de tots aquests productes que incorporen l'H2 i que fan que el transport marítim sigui més viable que un gasoducte dedicat a l'H2. També tenim la tecnologia dels electrolitzadors que fins ara han fet H2 gris i que ha de permetre que s'atreguin inversions d'empreses fabricants de tecnologia d'H2 que vulguin estar a prop dels seus potencials clients per tal de crear una relació que els permeti avançar tecnològicament i al mateix temps tota aquella indústria relacionada amb la generació d'energia verda, imprescindible per donar aquest color, avui dia tant preuat, l'hidrogen tarragoní.

Tenim, doncs, moltes coses. Les alineem?