Sembla que el conflicte al Golf Pèrsic ens aboca indefectiblement a un nou escenari d'inflació energètica, una amenaça per a la butxaca dels ciutadans i per a la competitivitat de les empreses. Davant d'aquesta hipòtesi que ja comença a ser tangible, el Govern ja treballa en un nou escut social per fer front a l'impacte d'aquesta conjuntura, com ja va fer el 2022 amb la invasió d'Ucraïna. En aquell moment, la inflació va tenir un impacte inicial, el temps necessari perquè es trobessin nous proveïdors.

El primer que hem de dir és que, tot i que sempre hi ha oportunistes que aprofiten per encarir preus, tot fa preveure que l'impacte serà relatiu. Poc més d'un 10% del petroli que ve pel bloquejat Estret d'Ormuz nodreix el consum a l'Estat. A més, aquest conflicte, tot i que és molt arriscat fer previsions, apunta a que no s'allargarà en el temps (tot i que quedi enquistat a nivell polític).

Per tant, compte amb les mesures cosmètiques que adoptem. I més si, com els escuts socials, suposen fer-se trampes al solitari. Perquè els recursos (públics) que mobilitzin provindran d'altres llocs on segurament són estructuralment necessaris. O suposaran la creació de nous impostos de dubtosa legalitat que ja hem vist en altres ocasions que es poden impugnar, provocant desgavells que millor estalviar-nos.

Fora bo renunciar al populisme i als titulars i concentrar els recursos en fer avançar solucions definitives a la qüestió energètica. Solucions que ens permetin avançar en sobirania per minimitzar els impactes de les successives fluctuacions que segur que seguirem patint. I les energies renovables són, en aquest sentit, l'aposta més segura.

Des de la crisi financera de 2008 o la de la Covid de 2020, les empreses, i en general la societat, ja estem ensinistrats a adaptar-nos a escenaris canviants. Per tant, millor fer-ho explorant els camins que ens porten a indrets on estarem més protegits d'aquestes amenaces cícliques de la geopolítica.