El neurolideratge ens convida a obrir-nos a una nova mirada sobre la manera com s'exerceix la influència entre les persones en el marc de les organitzacions, i planteja un nou paradigma basat en aportacions de les neurociències, que ens permeten anar més enllà dels enfocaments més tradicionals d'arrel psicològica o sociològica.

Mitjançant aquest decàleg proposo una síntesi, a criteri meu, d'algunes de les contribucions més significatives que el neurolideratge aporta al managment directiu.

1. El lideratge és autolideratge. No hi ha cap possibilitat de liderar res ni a ningú si no es parteix de la capacitat de liderar-se a un mateix, això és, de tenir una clara consciència de la pròpia essència, allò que ens identifica i ens diferencia. La nostra empremta personal fruit de les predisposicions genètiques que ens han llegat, els entorns que ens han acollit, les persones que hem modelat, les relacions que hem construït i les decisions que hem pres.
2. El lideratge és atribuït. No és una característica inherent de personalitat ni una competència apresa o una habilitat adquirida per la persona que, suposadament, lidera. El lideratge és una transferència d'autoritat de les persones liderades, a partir de la seva percepció subjectiva de fiabilitat (credibilitat) o de ressonància emocional (connectivitat). El neurolideratge es construeix en la relació.
3. El lideratge és emergent. Es dona sempre en un context i en una situació determinada, a partir de les necessitats específiques del moment, i de la capacitat de la persona que suposadament lidera de donar-hi una resposta eficient, això és ràpida i exitosa, des del punt de vista de les persones liderades, que n'obtenen un rèdit en termes adaptatius. No hi ha un lideratge abstracte, genèric, universal o atemporal. El neurolideratge és conjuntural.
4. El lideratge és efímer. Cap posició de lideratge és permanent si no es renova la confiança i la connexió amb les persones liderades. La influència ha de ser guanyada i ratificada constantment. El neurolideratge és un estat d'ànim projectiu que emergeix i es dilueix. No viu d'inèrcies ni d'automatismes, és una resposta a un procés relacional dinàmic, en continua avaluació i evolució.
5. El lideratge és gregari. El sentiment de pertinença, d'inclusió i de vincle és el substrat límbic de la nostra existència. Les persones necessitem sentir-nos part d'un grup o col·lectivitat. El lideratge ha de poder donar resposta a aquest impuls atàvic i fomentar un entorn de cohesió i col·laboració on els individus trobin seguretat i suport mutu.
6. El lideratge és inspiracional. Donar sentit i contribuir a un propòsit comú són dimensions fonamentals per crear aquesta connexió basal de la qual emana el lideratge. Oferir una visió clara i un sentit de direcció genera compromís i vinculació. La calma, la serenitat, la temprança i la humilitat generen atracció, neurolideratge, especialment en situacions crítiques o d'estrès.
7. El lideratge és adaptatiu. Els humans estem programats per buscar beneficis i evitar riscos, és la pulsió vital de "l'egoisme biològic". Egoisme en el sentit evolutiu d'espècie, no en el sentit moral, ètic o cultural. El lideratge ha d'entendre aquest mecanisme i alinear-se amb les necessitats fonamentals de les persones. El lideratge es cristal·litza seguint, en ordre ascendent, la piràmide de necessitat de Maslow. El neurolideratge és supervivència i no li fa por el canvi, és més, es consolida en la mesura que és capaç de donar resposta als canvis.
8. El lideratge és emocional. Les decisions humanes són d'arrel emocional, malgrat que sovint ens creiem molt racionals. El lideratge és ressonància emocional, empatia en estat pur, que genera estats emocionals positius com la confiança, la reciprocitat o la motivació. La vinculació afectiva obre espais de possibilitat i millora el rendiment, la cooperació i la creativitat. El neurolideratge veu de l'abundància i és apreciatiu.
9. El lideratge és pragmàtic. El cervell humà tendeix a buscar l'eficiència i l'estalvi energètic, és el principi de "l'economia cognitiva". En aquest sentit, el neurolideratge promou una comunicació clara i directa, amb missatges concrets que facilitin la presa de decisions ràpides, oferint solucions pràctiques i viables. Aquesta orientació cap a la resolució de problemes i la simplicitat reforça la credibilitat del lideratge i afavoreix la confiança dels equips. La pragmàtica del neurolideratge se centra a oferir beneficis tangibles i a minimitzar les barreres cognitives que dificulten l'acció, i per tant implica focalitzar, prioritzar i decidir.
10. El lideratge és valor. El lideratge s'enforteix quan es compleixen o superen les expectatives de les persones liderades. Satisfer necessitats i aportar solucions reals genera confiança i fidelització. Entendre i atendre els punts de dolor de l'altre configura espais de seguretat. El reconeixement i la gratitud generen complicitats. No hi ha lideratge sense percepció subjectiva de valor percebut, tenint en compte que tot allò que no aporta valor, genera cost. També relacionalment.

El neurolideratge no només redefineix la figura del líder, sinó que transforma profundament la cultura empresarial. Centrat en l'autoconeixement, la connexió emocional, la confiança mútua i la resolutivitat en la presa de decisions, el neurolideratge afavoreix la creació d'entorns de treball més humans i col·laboratius, situant a les persones al centre, afavorint la motivació i la implicació, i consolidant organitzacions més adaptatives, eficients i sostenibles.