Les universitats públiques són un dels pilars fonamentals per garantir la democratització del coneixement, especialment en una societat cada cop més condicionada per les desigualtats socials i econòmiques. Aquestes institucions no només ofereixen formació superior a una majoria de la població, sinó que també promouen la recerca i la innovació com a eines per millorar el benestar col·lectiu. La Universitat Rovira i Virgili (URV) n'és un exemple representatiu, amb un model que combina una clara vocació territorial amb una obertura al món. Però com totes les universitats públiques, la URV s'enfronta a reptes importants que, si bé no desmereixen els seus èxits, evidencien aspectes a millorar.

Un dels punts forts de la URV és el seu arrelament al territori. La seva creació l'any 1991 va respondre a una necessitat històrica de les comarques del sud de Catalunya, que estaven allunyades dels grans centres acadèmics, científics i d'innovació del país. Gràcies a la URV, milers de joves han pogut accedir a una educació superior de qualitat sense haver de desplaçar-se fora del seu entorn. Aquest fet no només ha impulsat la igualtat d'oportunitats, sinó que ha ajudat a dinamitzar l'economia local, fent que el coneixement esdevingui un motor per al desenvolupament regional. Ara bé, aquesta mateixa vinculació territorial, tot i ser una virtut, també pot esdevenir una limitació: en comparació amb universitats situades a grans ciutats, la URV encara té dificultats per guanyar visibilitat i competir en el panorama internacional. Això pot afectar la seva capacitat per atraure estudiants i investigadors de fora, un factor cada cop més essencial en un món globalitzat en el qual la universitat lluny de tancar-se en el seu entorn ha de tenir una clara vocació internacional.

La recerca és un altre punt clau en l'estratègia de la URV. Àrees com la química, les energies renovables, la medicina i salut, les enginyeries, les ciències de l'educació, el turisme, les ciències socials, l'economia i negocis, el dret o les humanitats han permès a la universitat destacar en projectes d'alt impacte, molts dels quals tenen una aplicació directa en el territori. Tanmateix,la manca dels recursos que la URV necessita és un obstacle recurrent. El finançament limitat dificulta, però, ampliar la recerca o apostar per línies d'investigació més innovadores, especialment en àmbits emergents com la intel·ligència artificial o la tecnologia blockchain, on altres institucions han avançat amb més força.

L'oferta formativa de la URV encara pot ser més ambiciosa en àrees que avui tenen un paper central en la transformació global del mercat laboral, com les tecnologies digitals, la transició verda o les competències per afrontar els desafiaments del canvi climàtic, entre d'altres.

La URV també ha de jugar un paper important en la inclusió i la igualtat d'oportunitats. La universitat ofereix programes de beques, ajudes per a estudiants amb dificultats econòmiques i iniciatives per promoure la participació de les dones en àmbits científics i tecnològics, on tradicionalment han estat menys representades. Aquest tipus de polítiques són indispensables per garantir que l'educació superior no sigui un privilegi per a uns quants, sinó un dret accessible a tothom. Malgrat tot, la realitat és que, sense un finançament adequat, aquests programes sovint són insuficients per cobrir totes les necessitats dels estudiants més vulnerables.

En definitiva, la Universitat Rovira i Virgili exemplifica com una universitat pública pot ser un agent clau per democratitzar el coneixement i impulsar el desenvolupament social i econòmic. Tot i les seves fortaleses, que la converteixen en un model a seguir en diversos aspectes, la URV també s'enfronta a reptes que no es poden ignorar. La manca de recursos suficients, la necessitat de millorar la seva projecció internacional i l'adaptació constant a un món en transformació són reptes que la interpel·len a implementar polítiques innovadores i transformadores que determinaran el seu futur. Tanmateix, el seu compromís amb el territori i la seva aposta pel bé comú li proporcionen una base sòlida per continuar treballant per una educació pública de qualitat, inclusiva i oberta al món.