Una de les qüestions que plantejo a les famílies empresàries que assessoro és perquè no externalitzar la direcció general (DG)? Això pot ser una mostra de professionalització, sense que signifiqui necessàriament que els directius familiars no puguin ser uns excel·lents professionals. Si no fos així difícilment l'empresa hauria arribat fins on, en molts casos, ha arribat.

Una DG familiar pot ser millor per a defensar el patrimoni i els valors, tenir una remuneració més senzilla i oferir més confiança a la família. Una DG externa pot aportar habilitats de les quals la família manca, eliminar sostres de vidre, donar mes confiança a externs i sobretot és més fàcil d'acomiadar.

Entre els motius per a externalitzar la direcció poden estar l'evitar conflictes familiars, fer de pont intergeneracional, falta de voluntat o capacitat dels continuadors, o l'entrada de socis externs. Els principals frens són la pèrdua de poder, desconfiança, resistència al canvi, costos i volatilitat de permanència.

Per a fer el pas és necessari estar convençuts sobre els motius, tenir clares les expectatives, i una bona governança. El primer DG extern pot fracassar perquè la família no està preparada per al canvi, el cas Uriach és un exemple. Un error seria no posar-li suplent.

És fàcil enlluernar-se per la trajectòria del candidat en una multinacional, oblidant que els valors i cultura d'aquests poden ser molt diferents dels d'una empresa familiar mitjana; com en el cas AUSA. La presa de decisions pot ser molt més ràpides i intuïtives, o paralitzades per falta de consens; els resultats són molt importants, però també els valors i llaços emocionals de la família empresària; els mitjans més limitats, però major agilitat; major pes del territori i les persones; la informació descendent pot ser menor. És clau que la DG comprengui com és una empresa familiar, i la seva en concret.

En principi la DG no forma part de l'òrgan de govern (consell d'administració). Ve a ser com el comandant d'un avió, que no decideix ni el tipus de nau ni el destí, sinó que pilota. La DG gestiona el dia a dia implantant l'estratègia. Estratègia que té tres nivells: corporatiu, en què mercats i negocis volem estar i quina estructura de capital, que la decideix la propietat i executa el govern; competitiva, de com operem amb les limitacions anteriors, que la lidera la DG i aprova el govern; i funcional, de gestió del dia a dia, que és responsabilitat de la DG.

Externalitzar la DG té el gran risc d'iniciar la desvinculació emocional de la família respecte a l'empresa, que deixin de sentir-la com a seva. És convenient que la família propietària participi en la definició de l'estratègia competitiva; que faci d'ambaixadora de l'empresa en l'exterior; que hi hagi trobades freqüents i planificades amb l'estructura directiva, entre altres coses. En el cas de la família Simón tenen tres integrants, dedicats a jornada completa a l'empresa, sense funcions executives.

El monitoratge de la DG, externalitzada o familiar, és un tema clau. Ha de ser clar que ha de consultar i que ha d'informar. Un pla estratègic formal i pressupostos anuals són essencials per a poder fer un seguiment efectiu i professional. Cal evitar la supervisió controladora que no recolzi en la gestió. Els supervisors, el govern, ha de tenir les aptituds i actituds adequades.

El procés de selecció ha de començar per una definició clara del perfil requerit. Això pot ser més difícil del que sembla, sobretot en la primera ocasió, ja que és freqüent que la direcció familiar mai hagi posat negre sobre blanc al fet que està dedicant el seu temps, ni quins són els coneixements i habilitats necessàries per a cada funció i responsabilitat.

En un estudi, entre empresaris familiars, sobre quins són les cinc característiques que ha de tenir una direcció general van aparèixer 63 conceptes, els de major resposta múltiple han estat: lideratge (59%), empatia (41%), visió (33%), honestedat (19%), humanitat (19%). La intel·ligència artificial m'ha dit: lideratge, experiència, integritat, adaptabilitat i visió. Sembla que els aspectes humans pesen més que els professionals. Cada família empresària ha de trobar els seus. Parafrasejant a Jaume Balmes "per a les coses grans i àrdues es necessita cap de gel, cor de foc i mà de ferro".