Vivim un context amb excés d'estímuls on, a nivell professional, són molts els fronts que s'han de gestionar. La multitasca s'ha convertit en una rutina que ha provocat que aquelles persones amb responsabilitat empresarial necessitin controlar cada vegada un nombre més gran de variables per tal de no perdre el control i caure en una espiral negativa de conseqüències difícils.

Pretendre convertir-se en directius o empresaris superherois és una molt bona intenció que, malauradament, en la majoria dels casos acostuma a generar frustració. Voler fer-ho tot és el principi que porta a no fer res bé. Inèrcies nocives que, de forma inconscient, ens aboquen a sensacions en les quals sembla que no s'atrapa la feina, i la llista de pendents, contràriament a disminuir, tendeix a augmentar de forma exponencial.

Experts diuen que l'èxit rau en tenir l'habilitat i la consciència de concentrar-se, de focalitzar-se i de prioritzar de forma ferma allò que realment és important: aquella acció que és nuclear, que acostuma a consumir gran quantitat d'energia però que un cop feta, fa que altes siguin més fàcils o fins i tot es converteixin en innecessàries. No deixar-se portar per les inèrcies del dia a dia i saber, en cada moment, què és allò que requereix de la nostra màxima atenció és el que permet multiplicar resultats i reduir mals de cap.

El focus multiplica resultats i aporta altes dosis de productivitat, mentre que la dispersió els dilueix i fa que consumim energia en coses banals i poc importants.

La clau radica a saber identificar la prioritat essencial en cada moment. Les tasques no es resolen en funció de la seva arribada, sinó per ordre de prioritat. Aquell que prioritza per urgència acostuma a viure ofegat, mentre que el que prioritza per importància avança.

Preguntar-se constantment coses com "Què és allò que puc fer i que aporta realment valor?", "Quina és aquella acció que puc fer avui i que marcarà una diferència real?", "Què és essencial que faci i que no puc delegar?" o "Què puc delegar i no cal que faci jo?" ajuda a posar focus, a reflexionar sobre el que és important, i a prioritzar tasques d'alt valor que acostumen a generar salts de qualitat.

Tot i així, una de les principals habilitats que condueixen a la productivitat i a la millora constant de les organitzacions és saber i aprendre a dir que NO. Sovint entenem el NO com una falta de compromís amb els nostres col·laboradors, però, contràriament, fer-ho ens protegeix el focus i el propòsit, mantenint en tot moment el temps i l'energia. Dir que SÍ a tot és el principi per dir que NO a allò que és realment central i estratègic.

Una de les grans lliçons del lideratge és que no ho pots fer tot, ni pots agradar a tothom. Aprendre a dir que no -a projectes, a reunions, a oportunitats que no encaixen- és l'única manera de preservar l'energia per allò que realment genera valor. Els líders enfocats no són els que fan més coses, sinó els que en fan menys, però les fan millor.

La multi tasca ens manté ocupats i, en molts casos, ens dona la sensació que estem treballant molt. Però... realment estem treballant bé?

Cada dia està ple de tasques, urgències i soroll. Però només unes poques coses tenen un impacte real. Saber-les identificar i prioritzar és clau per liderar amb sentit. Comencem per posar focus?