Un dels problemes recurrents en l'exercici de l'advocacia és que, sovint, el client té raó, però li poden mancar mitjans per acreditar els fets que fonamenten la seva raó. De poc serveix tenir-la si no es pot demostrar davant del tribunal. Enllaçant amb l'anterior, el progrés tecnològic ha suposat una autèntica revolució en l'àmbit probatori: avui qualsevol ciutadà porta a la butxaca un dispositiu mòbil capaç d'enregistrar imatge i so, susceptible d'esdevenir prova vàlida davant dels tribunals.
 

La generalització dels telèfons intel·ligents ha convertit en habitual l'enregistrament de qualsevol situació. Quan el conflicte arriba al jutjat, el client es pregunta si aquell arxiu de so / vídeo d'un telèfon mòbil es pot esgrimir com a prova. La jurisprudència respon que sí, sempre que la captació hagi estat lleial i s'hagi preservat la cadena d'integritat, conciliant el dret a la prova de l'article 24 de la Constitució amb la intimitat i el secret de les comunicacions de l'article 18.

Els tribunals parteixen d'una idea clara: qui participa en una conversa pot gravar-la sense avisar, perquè enregistrar la pròpia intervenció equival a prendre apunts. La prova és, per tant, legítima quan qui grava és l'interlocutor; en canvi, la captació clandestina d'un tercer o la instal·lació de micròfons sense autorització judicial comporten nul·litat absoluta i pot originar responsabilitat penal.

La legitimitat es trenca quan la gravació és aportada per algú aliè al diàleg. La doctrina qualifica aquest comportament d'intromissió il·legítima i el jutge ha de rebutjar d'ofici l'arxiu, encara que contingui dades rellevants. Sense una intervenció judicial prèvia, motivada i proporcional, la gravació és nul·la, no es pot valorar i compromet penalment qui la va obtenir o difondre. El dret a la prova té aquí un límit infranquejable.

Des del punt de vista substancial, la força probatòria de l'àudio / vídeo depèn de la seva connexió amb altres indicis: correus electrònics, declaracions, llibres comptables, documents interns o fins i tot metadades del dispositiu. Cap element és autosuficient; el jutge pondera el conjunt segons la sana crítica, valorant la claredat, la continuïtat i l'absència de talls. L'enregistrament incrementa la seva eficiència si corrobora contractes, reforça reconeixements verbals o deixa en evidència contradiccions dels testimonis.
 

Cal no perdre de vista la dimensió de protecció de dades. Si el fitxer inclou informació de tercers, l'empresa ha de justificar la seva conservació i la seva cessió al jutjat d'acord amb el principi de minimització. Una omissió pot generar sancions administratives, sense restar, però, eficàcia probatòria a l'àudio obtingut legítimament pel participant.
 

En síntesi, la gravació pròpia d'una conversa és un instrument probatori potent quan s'obté de forma legítima i s'insereix en un relat coherent. Ben gestionada, pot inclinar el litigi i ens pot servir per ajudar a omplir el buit probatori; captada o custodiada sense garanties, pot convertir-se en un bumerang processal.