A l'era de la Intel·ligència Artificial, a la nostra professió (i m'atreviria a dir que a moltes altres) ens convé molt reivindicar l'altra, la que escasseja. La intel·ligència que s'aconsegueix amb protocols artesanals: llegir, escoltar, entendre, preguntar, dubtar, contrastar, elaborar, etc. Integrant totes les tecnologies, com sempre hem fet al nostre gremi, però sense que el seu ús desvirtuï l'essència de la nostra professió i, sobretot, de la nostra funció social.
L'Indicador d'Economia arriba als 25 anys de vida amb el compromís de seguir-ho fent així. Perquè, de fet, donar visibilitat al ric, divers i, massa sovint, injustament desconegut teixit empresarial que tenim a les nostres comarques no es pot fer d'una altra manera. Som un territori on hi tenen seu grans i conegudes empreses d'impacte global. Però també -i sobretot- de hidden campions, empreses de sectors o subsectors molt específics que són tremendament competitives i que mereixen una aproximació periodística amb els mètodes artesanals que defensem a l'Indicador.
Fa ja uns quants anys, el gran economista Fabià Estapé (DEP), a la seva mítica secció 'Lliçons d'economia recreativa' al programa 'Els Matins de Catalunya Ràdio', li recomanava al també gran Antoni Bassas que un bon periodista econòmic no ha de saber d'economia, ha de tenir el telèfon de qui en sap d'economia. Era una provocació, òbviament, però ha estat i seguirà sent una de les consignes que seguim a l'Indicador, que com a mitjà de proximitat té l'obligació d'estar a prop dels seus protagonistes, d'escoltar-los i de construir el relat que necessiten perquè, tots plegats, puguem donar valor al que tenim.
I això és més necessari que mai en una societat (i un entorn polític) a la que li costa atorgar prestigi social a aquelles persones i organitzacions que dediquen la seva vida a crear riquesa. Venen reptes titànics (ja estan aquí) i no els podrem abordar carregats de complexos. Des de l'Indicador, seguirem posant en valor els nostres hidden campions i els que no ho són tant. Viurem temps difícils, però no són els primers, ja hem demostrat resiliència. I la diversificació que tenim al nostre territori -que l'economista de Harvard d'origen turc Dani Rodrik defineix com un imperatiu contra la vulnerabilitat- ha de ser un bon antídot per afrontar-los. Si fem els deures, clar.