Al Premi Nobel d'Economia Daniel Kahneman li preocupava molt l'educació. Més en concret, aquest economista i psicòleg va posar focus en la neurobiologia de l'aprenentatge, allò del pensar ràpid, pensar lent que probablement els sonarà. A grans trets, Kahneman defensava que la repetició d'accions genera automatismes precisos quan es duen a terme en entorns adequats i amb una retroalimentació enfocada a perseguir la millora continua. Eficiència i sentit crític. La panacea per a una societat avançada i, de manera molt especial, per al seu teixit productiu, que és el que necessita en el seu repte cap a una competitivitat basada en el coneixement i el valor.

No sembla que l'últim informe PISA, del que acabem de conèixer els seus alarmants indicadors, ens confirmi que anem en aquesta direcció. Més aviat el contrari. Ara és l'hora de les alertes vermelles, de buscar culpables i d'improvisar solucions en un àmbit en el que, tant els fracassos com com els èxits, cristal·litzen a llarg termini. L'explicació a aquests lamentables resultats és multicausal, però ja no es pot obviar la unanimitat dels experts al voltant d'alguns factors: la rebaixa de l'exigència, la pèrdua d'autoritat dels docents, el fracàs de la inclusió... I la tecnologia i els seus devastadors impactes sobre les funcions més preuades del cervell humà: la concentració, el pensament crític, la reflexió. La comprensió lectora i les matemàtiques, vaja, que són els indicadors que més retratats queden en l'informe PISA.

Efectes previsibles dels que fa anys que adverteixen assajos com 'La fàbrica de cretins digitals' (Michel Desmurget, 2019) o 'La generació ansiosa' (Jonathan Haidt, 2024). Entre molts altres treballs editorials o acadèmics. La fascinació per la transformació digital -un procés ple d'oportunitats per a les empreses- ens ha jugat una mala passada a nivell educatiu. Amb la IA confirmant-se com el hackeig del sistema operatiu de la humanitat: la capacitat per pensar. A banda de certes actituds i habilitats socials. Que és el que ens ha portat fins aquí.

La meva mare em va finançar el col·leccionisme de totes les revistes de bàsquet que hi havia al quiosc quan jo tenia 13 anys i em vaig aficionar a llegir, amb tota l’atenció que em generava aquest esport, les cróniques, les anàlisis, els reportatges, els editorials, etc. La generació actual porta a la butxaca una màquina de destruir la capacitat de concentració i de lectura provocant addicció a continguts banals i tòxics que interfereixen en el desenvolupament de la seva intel·ligència amb la fal·làcia, ja desemmascarada, de capacitar-los tecnològicament.

El filòsof canadenc Marshall McLuhan advertia que "tota tecnologia actua com una extensió de les nostres capacitats però també amputa les facultats humanes". A determinades edats, molt en particular. Uns quants segles abans, Aristòtil recomanava els governants solucionar els problemes educatius abans que es convertissin en polítics, socials i econòmics. Estem en aquesta pantalla. Faran bé els governs -i tota la societat- d'escoltar (més) els docents, que segueixen en peu de guerra, i treballar per revertir algunes tendències de la deriva en la que estem immersos i que l'informe PISA certifica amb una bufetada, veurem si educativa.