Una qüestió en la qual sovint em demana consell algun empresari familiar és en la planificació de la successió en la propietat. Més d'un la retarda perquè d'alguna forma és reconèixer la nostra finitud: "estem de pas en aquest món, i no sabem el com ni el quan".

El primer que faig és recordar que hi ha diferents relleus: en propietat, en el govern i en la direcció dels negocis. Poden estar fortament interrelacionats però que convé considerar separadament. Tal vegada recauen en diferents persones i ocorrin en moments diferents. Que cal diferenciar entre traspàs de l'empresa i del patrimoni.

A continuació, plantejo què és el que preocupa com a predecessor? quins són els objectius a cinc, deu i vint anys vista? quines són les necessitats vitals, tenint en compte l'allargament de l'esperança de vida? quin obituari es vol? El relleu no és només una qüestió legal i fiscal, sinó també de canvi de rols i identitats.

El tercer pilar és analitzar quina és la composició del patrimoni: empreses, immobles, inversions, diners. No és el mateix tenir gairebé tot el patrimoni en l'empresa familiar que diversificat, permetent compensacions fora del negoci. Respecte a les empreses: quin és el seu futur? per què no vendre-les? quina és la seva estructura legal? quines són les participacions? quins són els avantatges i inconvenients d'una estructura hòlding? A vegades s'ha creat una estructura hòlding per motius fiscals, sense tenir en compte els possibles costos de separació. Hi ha plans de contingència davant fets d'alt impacte, de l'empresa o família? es compleixen els requisits per a ser fiscalment empresa familiar? afecta a tots els actius?

El següent pas és posar el focus en els continuadors. Tenen necessitats específiques? quina és la relació entre ells? com serà el dia de demà? els demanem opinió? prefereixen diners, immobles o empresa? de què informar-los? com evitar falses expectatives? En relació a les empreses familiars quin és el seu interès i capacitat? per què voldran continuar junts? (continuar junts és una opció, no una obligació). Si han de ser socis convé preveure les normes de relació, amb especial atenció al dret de sortida just per al que es va (mai es pot assegurar qui serà) i viable per a la resta.

Convé preveure sobre diverses qüestions. Els possibles drets de les parelles, actuals o futures, pròpies o dels continuadors. L'edat de disponibilitat dels béns (a la majoria d'edat si no s'estableix una altra cosa). La representació per incapacitat i la de menors. El testament dels continuadors; cal preveure les defuncions consecutives.

Qüestions importants són en primer lloc decidir si es vol fer repartiment igualitari o equitatiu. Igualitarisme no vol dir necessàriament tots la mateixa participació en tot, sinó valors (sempre opinables i evolutius) iguals. En l'empresa es vol donar accions de suor ("l'empresa per al qual la treballa")? en la propietat o en el vot?

Cal establir un calendari; i preveure revisions ja que les situacions, composicions i valors poden sofrir modificacions substancials. La transmissió de la propietat pot fer-se per compravenda, donació ("músic pagat toca malament" diuen alguns), testament (essencialment revocable) o pacte successori (la seva, en principi, irrevocabilitat unilateral dona tranquil·litat al continuador que ha de dedicar esforç a un projecte, o davant possibles noves relacions en edat avançada). Convé tenir en compte la molt possible conveniència de fer un mix. En les donacions i pactes successoris és oportú preveure la reversibilitat. En relació la transmissió mortis causa pot ser adequat tenir en compte les figures dels llegats, fideïcomisos, marmessors, legítimes, usdefruits; i la imposició de càrregues o condicions.

A tot això, cal respondre per què? i malgrat què? Quins són els valors, història i tradicions familiars?

Recomano sempre que es consulti les formes amb civilistes i fiscalistes, perquè ajudin a executar el com. Però tenint clar quin és el quadre final que es desitja, i sense oblidar en cap moment a qui corresponen les decisions: a la propietat. Els costos fiscals han de tenir-se en compte, però no convé que siguin el principal criteri de decisió.

Record que el pitjor pla de successió és no tenir pla; i que família és el que queda després de l'herència. Planificar no és accelerar un final, és assegurar el futur.