El lideratge conscient és un exercici d'honestedat radical amb un mateix i amb els altres. Una invitació a connectar amb la pròpia essència i actuar amb genuïnitat. L'honestedat radical amb un mateix implica no fer-se trampes al solitari ni deixar-se portar pels cants de sirena de l'autoengany ni l'autocomplaença indulgent. Ser honest amb un mateix parteix de l'acceptació conscient i serena de les capacitats, habilitats i potencialitats i, per tant també indissociablement, dels límits com a dues cares de la mateixa moneda.
Hi ha temptacions que posen en risc aquesta mirada lúcida sobre un mateix. La falsa abundància ens fa caure al parany de la supèrbia i la prepotència. Hom es veu a si mateix de manera distorsionada amb un èmfasi exagerat de les pròpies virtuts i es posiciona com únic centre gravitacional de la constel·lació dels seus diferents cercles d'interès professionals i personals, amb una clara tendència a sobreestimar la seva contribució. La falsa carència seria el biaix contrari en què hom es veu a si mateix amb un filtre negatiu que l'empetiteix i penalitza la seva autopercepció, habitualment amb un matís de comparació en el que sempre hi surt perdent. És el terreny adobat per a dinàmiques victimistes. La humilitat, ben entesa, és un bon antídot en ambdós casos. L'origen etimològic i el significat original de la paraula "humilitat" remet literalment a "estar a prop de la terra" és a dir allunyat de les fantasies egòlatres i de les misèries pantanoses, fent una anàlisi raonable i assertiva de la vàlua d'un mateix amb sinceritat, estima i perspectiva temporal, fugint de les hipèrboles per dalt i per baix que ens permeti un punt d'equilibri per connectar amb la pròpia essència.
L'honestedat radical amb els altres comporta saber dissociar el personatge públic, en aquest cas el rol professional que actuem a l'empresa, de l'actor o actriu que l'interpreta. Ser honest amb els altres significa construir un marc relacional ètic i veraç basat en el reconeixement i el respecte de l'altre com a interlocutor vàlid i capaç, posant-se d'igual a igual, de persona a persona, més enllà de l'asimetria de rol. Vol dir mostrar-se de forma consistent i actuar de manera coherent, a partir d'un relat basat en els propis valors i creences, sense la necessitat d'imposar-lo a l'altre, acceptant la seva individualitat i idiosincràsia. Passa per no falsejar la realitat ni amagar informació, ni tenir una intenció de manipular a l'altre, assumint amb naturalitat la diversitat de perspectives, interessos, expectatives i necessitats. Suposa ocupar l'espai propi d'actuació i de responsabilitat, i obrir alhora un espai a l'altre perquè pugui ocupar-lo i gestionar-lo des de la seva sobirania personal, sense assimilar-lo ni generar-li servituds ni dependències. Implica crear un context de confiança que reforci la credibilitat mútua que ens permeti actuar amb genuïnitat.
L'honestedat radical també comporta riscos i costos associats. Requereix gestionar l'ego perquè l'honestedat no es converteixi en superioritat moral ni en sinceritat agressiva disfressada de virtut. Exigeix una certa maduresa personal, ja que mirar-se amb lucidesa, reconèixer errors i sostenir la pròpia vulnerabilitat no és un exercici fàcil. D'altra banda, expressar-se amb claredat pot generar tensions i incomoditats, pel fet que sovint posa a la llum conflictes latents o activa resistències en entorns poc habituats a la transparència i amb estructures jeràrquiques rígides, i pot ser percebuda com un desafiament. L'honestedat radical demana temps, converses pausades, revisió d'expectatives, processar emocions i ajustar acords que poden alentir processos a curt termini. Així i tot, els beneficis d'una relació autèntica i d'un lideratge conscient superen amb escreix aquests costos, i fan de l'honestedat radical un camí exigent però profundament necessari i transformador. T'hi apuntes?