Mentre escric aquestes línies els participants del Tour de França recorren els carrers de Tarragona en una nova demostració que la ciutat s'ha situat al mapa dels grans esdeveniments esportius. Impacte econòmic directe, projecció de ciutat i territori i aparador per al turisme, com bé saben a la Costa Daurada que des de fa anys aposten per l'esport com una estratègia d'atracció de turistes. A l'espera de les xifres definitives del ROI, cal dir sense embuts que el Tour ha estat un encert. Val la pena acatar alguna molèstia per als veïns, com l'ocupació de l'espai públic o les restriccions per a la mobilitat, interpretades de manera un xic totalitària per algun voluntari que confon la samarreta groga de col·laborador de l'organització amb un uniforme de l'ICE.

Tarragona, però, fa temps que és en altres mapes. El de la reindustrialització, per exemple. Com demostra el tracte preferent que li ha concedit el nou Pacte Nacional per la Indústria de la Generalitat (PNI). Un nou full de ruta de nom grandiloqüent i xifres atractives (5.000 milions d'inversió i 200 mesures). És el que acostumen a tenir els plans governamentals. Més enllà del disseny dels spin doctors del Govern, però, i per a aconseguir els objectius del pla, caldrà que es despleguin polítiques industrials concretes.

Tarragona és una referent industrial, sí. Però la dinàmica de l'economia mundial ja fa anys que porta a la indústria europea a una pèrdua sostinguda de competitivitat, tal com fa dos anys advertia l'Informe Draghi amb una entonació d'SOS que no ha tingut grans conseqüències. Com va dir el conseller Sàmper a la presentació del PNI a Tarragona el sector petroquímic és clau, perquè és el nostre motor industrial. Un sector que, a nivell europeu, està immers en una preocupant dinàmica de tancaments de plantes que comença a manifestar els primers símptomes a les nostres comarques. Per això la petroquímica, com altres famílies industrials, demana ajudes per afrontar els reptes hard to abate que té plantejats, les inversions per descarbonitzar-se molt en particular. I, parlant de mapes, una plaça ben visible al dels chemical critical sites que està elaborant la UE, i que, per assolir-se, necessita de més suport de les institucions.

Sense oblidar l'oportunitat històrica que representa la gigafactoria de Móra la Nova, que situaria Tarragona al mapa de la IA europea i crearia un ecosistema al seu voltant. O la particular cartografia de les grans inversions logístiques i portuàries, on els deures que s'estan fent necessiten un impuls en forma d'algunes infraestructures que portem amb massa retard com el Corredor Mediterrani.

Infraestructures, energia, aigua, sòl industrial, productivitat, innovació, agilitat administrativa, seguretat jurídica... la carta dels Reis a l'administració acostuma a ser molt similar independentment del sector. Esperem que les mateixes energies i recursos que s'han dedicat a aquest gran esdeveniment que és el Tour de França (amb bany de masses inclòs) es posin també en les mesures concretes que ha de desplegar el Pacte Nacional per a la Indústria. No provocaran aplaudiments tan multitudinaris, però ens permetran ser forts als mapes de les grans inversions. Les que configuren la realitat socioeconòmica d'un territori.