Intel·ligència artificial (IA), 'big data', turisme i oci, energies renovables o tràfic de contenidors a escala planetària. Cants de sirena o inversions reals? Són grans projectes que planen sobre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb la mirada posada al final d'aquesta dècada i l'arrencada de la propera.
No és ciència ficció però en alguns casos gairebé ho sembla. Hi ha projectes més madurs i d'altres que estan verds. Està mal acostumada la regió del sud de Catalunya a veure passar de llarg inversions il·lusionants. La llista de decepcions és llarga, tot i que alguns dels projectes fallits també han generat alegries entre els qui han remat en contra.
Tarragona i l'Ebre s'il·lusionen ara amb més de mitja dotzena d'inversions multimilionàries, lligades a la generació de centenars de llocs de feina directes i milers d'indirectes. La candidatura de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) per acollir una gigafactoria és un dels projectes tecnològics bandera, més en un una comarca tant necessitada de reindustrialització. El context internacional serà clau. També el paper de les administracions públiques. El temps desmentirà els escèptics o deixarà en mala posició els qui ara generen expectatives.
La Gigafactoria de Móra la Nova
Inversió: 1.500 M€ (ampliables a 5.000 M€)
Llocs de feina: 250
Calendari: 2028
Un consorci liderat pel Govern de l'Estat, amb la participació de la Generalitat i diversos operadors privats (Telefónica, ACS, Santander y Multiverse), vol aconseguir que Móra la Nova (Ribera d'Ebre) sigui la seu d'una de les grans gigafactories projectades per la Comissió Europea. L'objectiu de Brussel·les, aconseguir posicionar el vell continent en el competit i estratègic món de la intel·ligència artificial (IA) liderat per la Xina i Estats Units.
En una primera fase està prevista una inversió de 1.500 milions. El Govern posa a disposició a través de l'Incasol uns terrenys al polígon del Molló. Per ara, però, és només una candidatura a una lluita que es decidirà a Brussel·les. El veredicte s'hauria de conèixer a finals d'aquest any o a principis de 2027. Hi ha dues fases previstes. La potencia inicial seria de 55 MW (megawats) i l'objectiu és arribar als 125 MW, tot i que caldria ampliar la xarxa elèctrica.
L'aigua del riu Ebre és una de les claus, perquè la gigafactoria necessita tenir garantida la font d'aigua, tot i que un cop en marxa funciona com un circuit tancat i el consum és molt baix, segons fonts del Govern. El consum elèctric és molt alt i en un futur caldria incrementar l'aportació de les renovables. Genera recels entre els ecologistes. Ocuparia una extensió d'entre 3 i 4 hectàrees. És una infraestructura crítica, on hi hauria funcionant a l'hora uns 100.000 processadors d'última generació per entrenar a gran escala models d'IA.
El Data Center de Flix
Inversió: 1.000 M€
Calendari: 2029
Llocs de feina: 150
El grup Submer, especialitzat en infraestructures per a la intel·ligència artificial (IA), va anunciar aquest juliol que invertirà més de 1.000 milions d'euros en l'antiga planta d'Ercros a Flix per fer-hi un centre de dades. Una infraestructura, a gran escala, per impulsar noves aplicacions i serveis basats en la IA. L'empresa tecnològica catalana i Ercros, que va tancar la seva planta de Flix (2022), han arribat a un acord perquè la química li llogui els terrenys i li presti determinats serveis, en el marc del pla de reindustrialització de tota la zona.
Central hidroelèctrica reversible a Ascó, la Fatarella, Flix i Riba-roja
Inversió: 1.000 M€
Calendari: 2032
Llocs de feina: sense determinar
Un projecte encallat des de fa 15 anys que ha agafat de nou embranzida. Les xifres i la dimensió del projecte han anat variant. L'empresa promotora, GIRA (Gironés-Raïmats). La tecnologia és capaç d'aprofitar l'energia generada per l'aigua del riu Ebre per produir electricitat. Ocuparia una gran superfície entre els quatre municipis afectats. En un principi, al 2021, es va parlar de prop de 600 hectàrees de terreny. Ara en serien menys. Per posar en marxa la central, en una primera fase, caldrà uns 26 hectòmetres cúbics (Hm3) d'aigua per omplir dues grans basses, en un circuit tancat.
Els alcaldes de la zona on s'hauria de construir (Ascó, la Fatarella, Flix i Riba-roja d'Ebre) han demanat a la Generalitat que s'impliqui a través de l'Energètica, l'empresa pública dedicada a les energies renovables. La central hidroelèctrica té previst iniciar les obres de construcció el 2028 per entrar en funcionament el 2032, amb uns 50 anys de vida útil. Les dues grans basses d'aigua, connectades entre si, podrien emmagatzemar fins a 13.000 MWh d'energia, amb una potència de generació de 1.335 MW.
L'electricitat es podria posar a disposició de la xarxa en funció de la demanda. Per produir l'energia, l'aigua de la bassa inferior s'impulsa a la bassa superior, a una cota més elevada, i s'emmagatzema; quan el sistema necessita electricitat, la central turbina l'aigua altra vegada cap a la bassa inferior i genera l'energia a través de la caiguda.
Lotte a Mont-roig
Inversió: 1.200 M€
Calendari: 2027
Llocs de feina: 200 (en una primera fase)
Tot i que quan els responsables de Lotte van visitar Mont-roig públicament per darrera vegada, al 2023, es va preveure posar en marxa la primera fase del projecte a la tardor de 2025, la construcció de la factoria dedicada a produir un dels components claus de les bateries elèctriques, l'elecfoil, s'ha anat endarrerint. El ritme de venda dels cotxes elèctrics a Europa i la demanda de bateries de liti, com va advertir Lotte durant aquella visita, ha acabat condicionant el desplegament del projecte. La darrera data prevista assenyala l'any 2027, tot i que hi ha dubtes. La data la va donar el president Illa al maig de 2025, a Seül. Llavors es va garantir la inversió, en una primera fase de 400 milions d'euros. Ecologistes i part dels veïns han posat pals a les rodes.
La sud-coreana Lotte va fer pública al 2023 la inversió de 1.200 milions en tres factories a Mont-roig i la creació en una primera fase de 200 llocs de feina. La segona fàbrica es va preveure per 2028, un calendari del tot improbable. Lotte produeix a Malàisia l'elecfoil que exporta a Europa, però necessita quasi dos mesos per fer arribar el producte; des de Mont-roig, només set dies, però cal garantir una elevada demanda a Europa.
Centre de producció i 'hub' d'Ametller Origen a Mont-roig
Inversió: 50 M€
Calendari: 2027
Llocs de feina: 500
És un projecte innovador que res té a veure amb els centres de producció agrícola tradicionals. Ametller Origen vol convertir Mont-roig en un hub agroalimentari, on unirà la producció amb la recerca (R+D). En una superfície de 115 hectàrees es construiran 50 hivernacles altament tecnificats amb l'anomenada agricultura hidropònica: no es fa servir terra i es necessita menys aigua.
Centre logístic de contenidors de Cosco al Port de Tarragona
Inversió: 116 M€
Calendari: 2028
Llocs de feina: 180
L'aliança entre la xinesa Cosco, al top cinc de les grans navilieres del món en el cobejat tràfic de mercaderies, i l'argentina PTP han de fer possible una inversió de 116 milions d'euros al Port de Tarragona. El projecte ha de transformar i explotar el moll d'Andalusia per convertir-lo en un centre logístic de referència al Mediterrani.
Si tira endavant, el Port de Tarragona podria aprovar per fi una de les grans assignatures pendents, el tràfic de contenidors. Des de Tarragona els contenidors, per on viatgen la majoria de productes de gran consum al món, es podran transportar amb rapidesa cap al centre de la península Ibèrica i al centre i nord d'Europa mitjançant la terminal ferroviària de la Boella i el tercer fil del corredor mediterrani.
L'ambició, que el tràfic de contenidors passi de ser residual a Tarragona, com ara, a jugar a la 'Champions'. La capacitat estimada serà de 680.000 TEUs (contenidors). El tràfic de contenidors creixerà progressivament per arribar a un mínim de 360.000 (2031). Els nous gestors del moll d'Andalusia, amb una concessió de 50 anys, han de fer oblidar l'aterratge de DP World i Zim Ports. Les grans expectatives generades llavors, ara fa quasi 20 anys, no s'han arribat a complir mai.
Hard Rock a Salou i Vila-seca
Inversió: 700 M€
Calendari: paralitzat
Llocs de feina: 2.200
De tots els projectes tarragonins, el que més temps porta encallat, més polèmica i manifestacions ha provocat, el que més transformacions i modificacions ha anat patint i el que més en dubte està. Hard Rock fa anys que no diu res públicament, mentre que el projecte segueix ara guardat en algun calaix del departament de Territori de la Generalitat, pendent d'aprovar el pla urbanístic.
Quan es va presentar l'aposta de Hard Rock, al 2017, es va anunciar la creació de 2.200 llocs de feina al posar-se en marxa i una inversió de 700 milions. El projecte, però, es va anar esquifint fins a quedar molt desdibuixat. Primera havia de tenir dos hotels, un centre aquàtic, un centre comercial a l'aire lliure i un gran auditori (15.000 espectadors). El casino havia d'ocupar 10.000 metres quadrats, amb 100 taules de joc i 1.200 màquines escurabutxaques. Al final, el que es projecta és un gran hotel de Hard Rock, un centre comercial a l'estil de la Roca Village i un casino. Hard Rock va agafar el relleu d'un altre projecte fallit, el de BCN World, presentat molts anys abans pel president Artur Mas. Els terrenys on s'havia de construir, propietat de La Caixa, segueixen esperant.