L’enòloga de l’any

Diverses publicacions especialitzades reconeixen l’impuls que la cambrilenca Anna Rovira ha donat als vins del Celler de Capçanes

L'enòloga de Cambrils, Anna Rovira, al Celler de Capçanes. FOTO: XAVI JURIO.
Dani Revenga / Capçanes

Un vi és una feina d'equip. I no només humà, també juga el clima o altres factors naturals. L'Anna Rovira i el Celler de Capçanes ho tenen clar. Però és evident que quan la van fitxar l'any 2012 quan just acabava els estudis d'enologia a la URV com a número 1 de la seva promoció van encertar. Set anys i molts bons vins després, la prestigiosa revista alemanya Genuss Magazin l'ha considerat la millor enòloga d'Europa aquest 2019. I una altra publicació especialitzada, la francesa Gilbert Gaillard, li acaba de dedicar una portada. És el reconeixement al seu talent i a "la passió que poso, que suposo que es reflecteix en el producte".

"L'Anna mima els vins, per a ella és com si fossin els seus fills", explica el Joan Maria Sabaté, gerent del Celler de Capçanes, que recorda que "quan la vam fitxar ja vam veure que tenia un gran potencial, vam apostar per ella, la vam promocionar i els resultats salten a la vista". L'auto exigència d'aquesta cambrilenca de 32 anys va encaixar perfectament en un celler que feia anys que havia identificat en la qualitat el camí de l'èxit. L'any 1995 van descobrir el mercat 'kosher', els productes que consumeixen les comunitats jueves, a una fira a París. Va ser per casualitat, però endinsar-se en aquest univers particular, on l'exigència de qualitat és màxima, els va permetre constatar la rendibilitat de fer el millor producte possible. Els estàndards d'elaboració del vi que venen a comunitats jueves de tot el món es van propagar a tots els seus caldos.

APOSTA. Inverteixen 300.000 euros per produir més vi i de més qualitat

Rovira treballa convençuda que aquesta aposta per la qualitat té retorn. Després de les conquestes amb la garnatxa -amb el desenvolupament de 4 varietats diferents per fomentar el gust pel matís- ara segueix la tendència cap als vins monovarietals replicant el mètode amb la carinyena, l'altra gran varietat autòctona de la DO Montsant. "Estem investigant, la carinyena és una gran desconeguda, però està cridada a agafar el relleu", explica. El teló de fons és el canvi climàtic: "En anys frescos, la garnatxa és la reina, però ara que predominen el calorosos, la carinyena dona molt bons resultats".

MERCAT A L'ALÇA. Els vins catalans segueixen guanyant terreny a casa nostra

Els reconeixements a l'Anna Rovira i als vins del Celler de Capçanes coincideixen amb un nou moment d'aposta estratègia i inversió d'aquesta cooperativa. Acaben d'invertir 300.000 euros en una nova línia embotelladora, que s'afegeixen als 200.000 que va costar la millora de les seves instal·lacions ara fa tres anys. Amb la nova aposta, el retorn arribarà en la millora de la producció i la productivitat, però també "en la qualitat dels vins, perquè els sistemes d'envasat van canviant i els més avançats fan que entri menys oxigen a l'ampolla, i això millora el producte", aclareix Sabaté, el gerent del Celler de Capçanes.

Amb un milió d'ampolles actuals, 210 hectàrees i una vuitantena de socis-productors, la facturació del Celler de Capçanes segueix estabilitzada al voltant dels 3,7 milions d'euros anuals, amb un milió d'ampolles. El balanceig entre vendes a Catalunya o al mercat internacional s'ha decantat una mica cap a casa nostra, aprofitant que el vi català ja ha superat el 50% del que es consumeix al país. Sabaté remarca que "al context internacional cada cop hi ha més competència, però continuem sent forts a mercats important com Alemanya, Suïssa, Estats Units, Holanda...".

NI UN PAM MENYS. Arrenden terrenys als pagesos que es jubilen per no perdre superfície

Amb el valor afegit que proporciona el mercat kosher i el reconegut Peraj Ha'abib com a punta de llança. "Les exigències per tenir el segell kosher són estrictes, però paga la pena, perquè el resultat és excel·lent i el vi té molta sortida".

En els últims anys, el Celler de Capçanes ha fet també un pas endavant per no perdre superfície de conreu davant l'escàs relleu generacional. La cooperativa arrenda els terrenys dels productors que es jubilen, un fet que permet que tinguin una pensió digna i que el Celler no perdi marca. Amb l'esmentat Peraj Ha'abib i 3 vins kosher més, i altres etiquetes com Mas Donís, Mas Collet, La Sendal, Cabrida... esperen seguir consolidant-se com un dels cellers catalans més prometedors. Sabaté creu que "tenim molt recorregut encara, però hem de fer més màrqueting, més pedagogia, aquí i en circuits internacionals, perquè al Celler de Capçanes i als vins de la DO Montsant se'ls reconegui la seva vàlua".

Perfil propi

A l'Anna Rovira no li agrada el protagonisme. Però el seu talent li ho posa difícil. Que les més prestigioses publicacions europees li reconeguin no li fa perdre de vista que "els pagesos fan tot el que poden perquè la verema sigui sana, i els enòlegs mirem el que tenim i fem el que hem de fer amb les eines disponibles; no totes les veremes són iguals, i el producte ha de mantenir una certa homogeneïtat". Segur que és veritat. Però algun toc personal hi deu haver en tot plegat quan les distincions no paren d'arribar.

Notícies relacionades