Que el transport és una activitat essencial és una evidència que massa sovint passa desapercebuda. La pandèmia ha estat una demostració contundent d'aquesta afirmació, amb un sector que va garantir que no es trenqués la cadena logística en cap moment, tot i la incertesa. La paradoxa és que les reivindicacions del transport són poc escoltades per les administracions. Repassem les principals inquietuds del sector amb Josep Lluís Aymat, Director General de la patronal tarragonina FEAT, en aquesta entrevista.
Com està afectant la pandèmia al sector del transport?
Els impactes són molt desiguals. Al transport de viatgers l'impacte ha estat mol gran, perquè la primera mesura sanitària va ser la restricció de la mobilitat, i les restriccions no s'han aixecat en cap moment. El teletreball també s'ha notat. Pel que fa al transport de mercaderies, la paqueteria i els agroalimentaris han resistit millor, tot i que la rendibilitat ha caigut. Però amb una caiguda general de l'economia, tots els sectors se'n ressenteixen, també el transport. El nivell d'afectació depèn, lògicament, de per a qui es treballa, perquè hi ha sectors que han patit molt més que altres els efectes de la Covid.
El transport col·lectiu ha estat sota sospita des que va començar la pandèmia, com a espai de contagi. Està justificat?
S'ha donat una imatge distorsionada. El transport de passatgers privat ha estat escrupolós amb les mesures de seguretat: mascaretes, ventilació, desinfecció, aforaments... En canvi, alguns modes de transport públic no han estat tan rigorosos i han seguit massificats, perjudicant la imatge del sector. És el cas del metro, dels trens, fins i tot del transport aeri, sota tutela pública.
Pel que fa a la paqueteria, conjuntures com el confinament domiciliari o les restriccions al comerç no han incrementat l'activitat?
Si, però en excés és un model que no es bo ni per al sector ni per a la societat. El repartiment a domicili és insostenible per a les empreses de transport perquè complica l'organització logística i per la seva nul·la rendibilitat, pel que paguen aquestes plataformes, que ofereixen transport gratuït. I això no és així, és publicitat enganyosa. El transport té un cost. Cal que la societat es conscienciï, perquè és el model actual té molts impactes negatius: repartidors en condicions de treball que freguen l'esclavitud i que són falsos autònoms, ocupació de l'espai públic, més emissions contaminants…
"L'Administració ha de regular el subministrament de paqueteria a domicili, el transport té un cost"
Com es pot corregir aquesta deriva?
L'Administració hauria de controlar-ho. S'ha de regular el subministrament a les llars, des del punt de vista laboral i dels impactes que he esmentat. Aquestes plataformes compren a preus rebentats per volum i ho distribueixen amb un exèrcit d'esclaus. Aquest és el model de societat al que anem? Fan mal a un sector essencial com el nostre. Però també al comerç. I si desapareix el comerç, desapareixen les ciutats tal i com les entenem.
La pandèmia ha evidenciat que el transport és essencial. Se'ls ha reconegut prou?
No. Durant les primeres setmanes tothom estava a casa i nosaltres estàvem per la carretera, arriscant la salut, per garantir la cadena de subministrament i se'ns negava l'accés als banys de les àrees de servei. Sense nosaltres sense que els productes arribessin als supermercats s'hauria instal·lat el pànic. Som un sector essencial i estratègic i no se'ns tracta com a tal. La societat i els governs no són conscients de quina importància tenim.
"El model de les grans plataformes digitals no és sostenible, ni a nivell de condicions laborals, ni d'ocupació de l'espai públic, ni d'impacte sobre el medi ambient"
Una de les seves reclamacions històriques són els peatges. El 31/08 d'aquest any s'acaben a l'AP-7, tram nord, però hi ha un debat obert sobre com es costejarà el seu manteniment. Estan d'acord amb la fórmula de l'eurovinyeta?
Som absolutament contraris. En tot cas, si s'adopta, que sigui per a tothom. Primer, a nivell de territoris, dins de l'Estat. A l'Estat s'han fet 20.000 km d'autovies gratuïtes i ara per 1.500 de nous s'ha de buscar finançament? És un greuge comparatiu inacceptable. D'altra banda, si hem de pagar, ha de ser entre tots: els 400.000 camions, però també els 30 milions de turismes. I també els ciutadans que no condueixen, perquè quan van al supermercat es beneficien que els productes hi siguin. A més, no podem oblidar que el transport és un sector econòmic, que genera treball, crea riquesa i satisfà un servei d'interès general.
"Rebutgem l'eurovinyeta per al manteniment de les autopistes, i si s'aplica ha de ser a tot l'Estat i no només per als transportistes"
Un altre tema que hi ha sobre la taula són les limitacions a la circulació per reduir emissions. Quina és la seva postura?
Molt a favor de cuidar el medi ambient. Però cal una estratègia global. El sector del transport tria el tipus de vehicle entre els que es fabriquen. Els anys 90 la UE va impulsar un programa per minimitzar els impactes del dièsel, amb un gran esforç de recerca. Ara el dièsel està criminalitzat i no sabem quina és la motorització que he d'adoptar: el gas, la hibridació, els elèctrics, l'hidrogen, les bateries... Cal una política industrial abans de legislar i implantar restriccions. Però s'ha de ser realista. Si apostem l'electricitat tenim un problema de generació i xarxes de distribució; si volem fer bateries, necessitem indústries i bateries amb prou potència; l'hidrogen és molt important, però és més explosiu i necessita una xarxa de distribució més segura que els hidrocarburs... Cal fer els deures i definir un model.
Qui ha construir aquest consens?
En el nostre marc, la Unió Europea. S'ha d'arribar a un gran acord, sinó els esforços es dispersen. No pot ser que els Ajuntaments regulin per separat amb mesures de cara a la galeria. No podem tenir una flota diferent per a cada municipi. Sense oblidar que les mesures que s'adoptin han de vetllar per la sostenibilitat mediambiental, però també per l'econòmica del nostre sector, que a banda de ser d'interès general, impacta en tot el sistema econòmic.
"Per reduir emissions, cal consens europeu sobre quins tipus de vehicles hem d'utilitzar, i després impulsar legislacions equilibrades i aplicables"
Un dels reptes de futur és propiciar el relleu generacional al sector. Falten conductors formats. Com ho afronten?
La clau és impulsar formació reglada en l'àmbit de la formació professional. Ja hi ha hagut una experiència pilot a Vic, que volem portar a Tarragona l'any que ve. És una professió amb recorregut que s'ha de prestigiar socialment per atreure joves, especialment ara, en què l'atur juvenil ha tornat a pujar.