El sector del transport viu un moment d'esperança després de l'acord assolit amb el Govern central pocs dies abans de Nadal i que va servir per desconvocar la vaga que tenien anunciada. El pacte contempla algunes de les reivindicacions històriques d'un sector essencial que denuncia que es té prou en compte el seu rol tractor de l'economia i del benestar dels ciutadans. Qüestions com repercutir el cost dels carburants sobre els preus del servei o reduir els temps d'espera màxims per completar les operacions de càrrega i descàrrega estan incloses a aquest acord, pendents que es materialitzin a l'ordenament legal.
Com valora l'acord amb el Govern que va desconvocar la vaga?
La valoració positiva, però els acords s'han de complir i que això sigui dins dels terminis promesos. Els acords són fàcils, però s'han de traslladar a l'àmbit legislatiu i en un temps raonable. Si això és així, podrem dir que s'han concretat avenços que fa temps que veníem demanant.
Quins són els avenços concrets que li semblen més transcendents?
A grans trets, la modificació del contracte del transport hauria d'incorporar que les oscil·lacions del preu dels carburants repercuteixi en els preus del servei i escurçar el temps màxim perquè els carregadors completin les operacions de càrrega i descàrrega.
Aquesta és una qüestió important per a la competitivitat del sector...
No som magatzems mòbils i molts operadors ens utilitzen com a tals. El temps són diners. Les esperes gairebé són més importants que els quilòmetres que fem, perquè si hem d'esperar me´s del compte no podem fer altres serveis. El temps d'espera sense penalització per carregar i descarregar és de dues hores, però ha de baixar a una.
Un altre greuge inclòs a aquests acords al que demanen solució és que els transportistes no hagi d'assumir les operacions de càrrega i descàrrega.
És una reivindicació històrica de fa molt temps. Un conductor no ha d'agafar un vehicle per posar palets dins les instal·lacions d'un tercer amb un vehicle de càrrega. Hi ha un risc evident en aquests operacions perquè per qüestions de formació i de desconeixement de les instal·lacions. És un gran risc.
Es pot pactar una correcció sobre el preu dels carburants quan oscil·len sense cap control per part del Govern o dels operadors?
No, però es pot pactar com repercutir aquestes oscil·lacions sobre el preu dels nostres serveis, perquè quan hi ha una pujada això no fulmini el nostre marge de benefici. Aquesta clàusula del gasoil ha de ser d'aplicació immediata quan hi hagin alces brusques.
També està sobre la taula que el demandat creixement de la capacitat de càrrega dels camions sigui progressiva.
És una aspiració dels carregadors incrementar la capacitat dels vehicles. És acceptable si els carregadors retribueixen millor els serveis, hauria de ser un win-win. Si es porten més tones, és lògic que no sigui al mateix preu.
També han demanat més àrees de descans, una altra lluita que ve de lluny.
És lògic que ho fem, perquè hi ha un pla a nivell europeu que fixa que si es posen obligacions de descans s'ha de posar la infraestructura que ho faci possible. I no només això: la Unió Europea ja ha diagnosticat que falten més de 400.000 places per aparcar vehicles industrials. El mateix que amb els descansos. S'han aconseguit compromisos, però vinculats a que existeixin els fons. És un problema a nivell europeu. Però metre la imatge del sector sigui negativa, cada cop que es va a un Ajuntament a demanar-ho et diuen que no volen camions al seu terme. És una contradicció, perquè els camions són necessaris a tot arreu per proveir de tot el que necessiten. Falta voluntat política per impulsar solucions a aquestes necessitats.
L'amenaça de l'eurovinyeta segueix sobre la taula?
Tenim el compromís del Govern que no s'aplicarà, almenys de manera immediata. El juliol de 2020 el Govern ja es va comprometre a no fer cap moviment unilateral, un compromís que ara s'ha tornat a rubricar. El Govern es replanteja que al 2024 s'instauri alguna forma de vinyeta, perquè hi ha una gran resistència a nivell territorial. No està colant la mentida de base: que els usuaris de la carretera la fan servir gratuïtament, perquè tothom sap que cada vegada que els vehicles carreguen carburants la meitat són impostos, i cada vegada que comprem un vehicle també hi ha un impost, i un altre impost universal, etc. A més, cal recordar que el transport és un servei universal, perquè el transport treballa per a tota la societat. Per tant, no podem assumir només nosaltres els costos de manteniment de la xarxa viària.
L'eliminació dels peatges ha tingut impacte positiu sobre els transportistes?
Sí, però relatiu, perquè els carregadors també han deixat de pagar el suplement per ús de l'autopista. I pel que fa a l'increment de trànsit que ha suposat, era evident que pujaria la circulació que s'han absorbit prou bé. Amb moments puntuals complicats, però que abans també hi eren.
Com els ha afectat la crisi global de subministraments?
És un desajust molt important que afecta a tota l'economia. Tot el comerç mundial depèn d'un sistema molt complex amb una gran quantitat d'operadors. Un sistema per donar resposta al creixement continu i la globalització. És un sistema complex que permet fer moltes coses, però també és molt delicat. I això és el que ha passat amb el sotrac de la pandèmia, amb afectacions desiguals segons la zona: ports amb contenidors sense càrrega i viceversa; rutes sense vaixells per anar a altres àrees; zones que reactiven l'economia perquè estan vacunades, però a les zones on hi ha les matèries primes estan més endarrerits... Tot funcionava per inèrcia i tot ha saltat pels aires. I ara falta de tot: semiconductors, peces específiques, capses de cartró... Els transportistes que no podem comprar vehicles, perquè els terminis per lliurar-los són d'un any per lliurar-los. I sense compromís, perquè dependrà de les circumstàncies. Tot això, amb un 10-12% d'increment sobre els preus de fa un any. I tampoc n'hi ha de segona mà. Són conseqüències que trigarem en remeiar, perquè quan es desajusten mecanismes tan complexos costen molt de tornar a ajustar.
Un altre problema que arrosseguen és la falta de relleu generacional. La situació en els últims mesos a estat particularment greu el Regne Unit, però és un problema global.
No som un sector atractiu, aquest és el problema de fons. I que la titulació s'hagi de treure de manera privada també ho complica, per una qüestió de costos. I són feines dures, perquè en moltes ocasions s'està lluny de casa, i això no encaixa amb la idea de qualitat de vida de la societat actual.
L'escenari de precarietat que ha creat al sector la irrupció de les grans plataformes d'e-commerce tampoc ajuda...
La distribució de l'última milla que generen aquestes plataformes és un desastre amb molts impactes negatius: provoca una sobreocupació de l'espai públic, crea llos de treball precaris sense valor afegit que generen empobriment, desertitza els centres comercials i degrada el centre de les ciutats. A més, és insostenible a nivell mediambiental. I per al nostre sector, aquestes plataformes presenten el transport com un servei gratuït, quan per a nosaltres és el nostre mitjà de vida. Són empreses que es mengen els marges dels altres, creen ocupació precària i a sobre no paguen impostos. Cal que l'Administració es posi les piles i creï un marc regulador de veritat per posar ordre.