Les empreses agroalimentàries, tradicionalment molt exportadores, miren d'adaptar-se a un entorn internacional marcat per les guerres comercials. El sector, acostumat a adaptar-se a escenaris canviants, reivindica la innovació, el producte de qualitat, saludable i d'origen per fer front al sandvitx que representen els aranzels de Trump i la competència deslleial de les economies asiàtiques.
Juli Tecles, de Borges, creu que "estem en un entorn molt disruptiu, però hem de ser optimistes: tenim coneixement i tenim unes regulacions que potser ens hem passat de frenada però que és una bona base per a un futur que ha de ser sostenible". Tecles considera que "hem de pensar bé les nostres estratègies per adaptar-nos als aranzels dels EUA, hem de buscar alternatives a altres àrees, com Àsia, Llatinoamèrica, etc., la globalització no s'acaba, però es fragmenta, passa a una format més regional".
Sandra Climent, de Crisolar, està d'acord amb aquesta fragmentació "que ja va començar durant la pandèmia" i alerta que "amb els aranzels de Trump alguns productes ja no poden competir". Climent afegeix que "el mercat asiàtic mira molt per preu, no té la mateixa capacitat de compra que els EUA, és una amenaça per a la rendibilitat".
Des de Solanellas Nuts, José Antonio Sánchez, veu oportunitats en "la tendència dels joves a consumir fruits secs", un fenomen a tenir en compte als mercats asiàtics. Sánchez recorda crisis anteriors i es mostra convençut que "sempre hi ha oportunitats".
Victor Segú, de JBT Holding, lamenta que des d'Europa estem competint amb un desavantatge, perquè "ens hem passat de frenada amb les regulacions". "És un moment de molta incertesa, però la fortalesa que tenim les empreses és que estem acostumades a buscar alternatives" i apel·la a "una reflexió conjunta a nivell europeu per decidir com ens defensem".
Una visió que comparteix Patrícia Puig, d'Andrés Pintaluba, que identifica "mesures molt restrictives en seguretat alimentària i benestar animal que incrementen molt els costos i impacten negativament en productivitat", i defensa els mercats asiàtics i el seu gran potencial com a alternativa als Estats Units.
Albert Boronat, de REDESSA, parla de "l'acceleració de les crisis, que s'encadenen una amb l'altra". Segons Boronat, "ens hem d'acostumar a adaptar-nos contínuament i la IA ens pot ajudar a preveure els diversos escenaris".
La revolució de la IA
José Antonio Sanchez, de Solanellas Nuts, coincideix en com la IA "ens ajuda a avançar-nos als escenaris que es van produint". Juli Tecles parla d'una revolució que "ens permet conèixer els nostres clients per proposar productes a mida de les seves preferències, amb l'estalvi que això suposa, perquè abans s'havia de fer per assaig-error".
Víctor Segú, de JBT Holding, té clar que "la IA ens permetrà ser més eficients" i alerta que "les empreses que no inverteixin quedaran fora del mercat". Sandra Climent, de Crisolar, posa el focus en el factor humà: "Per treure el màxim profit a la IA necessitem professionals que la sàpiguen integrar i que tinguin coneixements sobre el nostre sector, aquesta és la combinació guanyadora". Una visió que comparteix Patrícia Puig, d'Andrés Pintaluba, que identifica en "els joves una oportunitat per la seva capacitat amb la tecnologia i per qüestionar rutines establertes que poden millorar-se".
Albert Boronat, des de la perspectiva del Hub Footech & Nutrition explica que "integrar tecnologia sempre costa una mica més a les empreses petites" i posa exemples com "el monitoratge amb sensors i drons, que ja està entrant; també el big data; el blockchain costa més... tot el que té retorn més ràpid va entrant, el que implica una inversió més important és més complicat". En aquest sentit, Boronat considera que "cal més suport de fons públics i que siguin més democràtics, perquè la complexitat burocràtica per aspirar-hi fa que les pimes ho tinguin més difícil".
El llast de la burocràcia
Les empreses del sector estan d'acord en un excés de burocràcia, no només a l'hora de captar ajudes per a la digitalització. Juli Tecles, de Borges, apunta que "és un llast que va a més, com demostra que hi hagi un sector de consultories especialitzades que s'hi dedica". Patricia Puig, d'Andrés Pintaluba, afegeix que "hi ha ajudes que si calcules l'esforç burocràtic que hauràs de fer per optar-hi les descartes perquè no et surten a compte".
Sandra Climent advoca per "subvencions per a qui les necessiti en un moment puntual, no establertes com un dret perpetu" i Víctor Segú, de JBT Holding, creu que "rebaixar les càrregues fiscals és la millor subvenció". Segú denuncia que a Catalunya les empreses pateixen especialment la pressió fiscal i burocràtica, "per això algunes se'n van a l'Aragó", conclou.