Pel TIC Sud el talent és prioritari i per això es treballa amb la Generalitat per aconseguir més línies de FP TIC a la demarcació de Tarragona. Sergi Novo explica que "hi ha instituts que podrien apostar per graus superiors, hi haurà altres territoris que necessitaran talent tecnològic i digital". En paral·lel, i amb la Universitat Rovira i Virgili, s'han sol·licitat també 2 milions per duplicar la generació de talent tecnològic de l'ETSE. Mentre, on el sistema FP i URV no arriba des del TIC Sud s'impulsen formacions específiques amb programes intensius on s'assoleix un 90% d'ocupabilitat. Albert Pujol, impulsor de COEBRELAB, adverteix que amb la formació "no podem badar". Per això creu que cal emmirallar-se en models d'èxit en Formació Professional com el del País Basc per ser referents. "L'estratègia IA parla de 250 professionals. Com a província hauríem de començar a calcular quants ens en toquen i lluitar-los. A nivell català, ni Lleida ni Girona estan igual de preparades que natros", afegeix.

A banda del talent jove, cal estar atents als perfils sènior. En aquest sentit Novo apunta que "molt caducarà i s'hauran de reciclar per tenir el seu espai però la IA és un gran regal perquè són perfils que s'estan revaloritzant". Sergi Calatayud, Director del Centre d'Innovació Tecnològica de Viewnext a Reus, assenyala també la importància de formar als joves amb capacitat de pensar. "Que no es prenguin la IA com un acte de fe perquè aquells que no es qüestionin els resultats quedaran fora". Des de la perspectiva de la gestió dels recursos humans, Yolanda Peinado manté que és essencial que la formació vagi encaminada a potenciar el talent de les persones. Per això la responsable de la unitat de Payroll Development Grupo Castilla ha remarcat que "la IA no substituirà a les perso­nes però no saber-ne sí que et pot deixar fora. La mentalitat de canvi serà clau".

Europa ha situat la IA al centre de la seva geopolítica i per Martin Garrido, CEO d'EAgora és evident que vivim un moment en què cal definir el model de país i govern. "Hem de tenir aquest diàleg i saber com invertim perquè no generarem un model de rellevància geopolítica amb kits digitals, hem de definir quin rol tindrà la IA". La finestra d'oportunitat és real per Catalunya, que podria rebre 200 milions d'euros des d'Europa per a empreses i microempreses vinculades a centres de recerca en IA. "Això canvia el paradigma per les empreses tecnològiques del nostre país i especialment de la Catalunya Sud", apunta Pujol.

En aquesta línia, Eduard Vicente, ha destacat que també és important mirar a les inversions i projectes que poden arribar des del govern central. Per això en els darrers mesos han passat pel Tecnoparc de Reus fins a quatre secretaris d'estat. "És una feina silenciosa important per mostrar les possibilitats de la regió a aquells que prenen les decisions". ha dit.

Montse Masip d'Ànima Branding, enfoca cap a la petita empresa i remarca que cal que les ajudes per invertir en IA "estiguin lligades a projectes reals perquè de vegades hi ha microempreses amb projectes sòlids que ho necessiten més que les grans".