Com ja va passar en l'anterior crisi, el sector agroalimentari és un dels que millor resisteixen el sotrac econòmic generalitat. Per un motiu obvi: els humans necessitem menjar cada dia. Això no evita, però, l'impacte de la Covid-19 en aquest sector. És cert que creix el consum domèstic i que ho fa amb un gir cap als productes de proximitat, però grans empreses i petits productors agroalimentaris són conscients que amb més atur, pitjors salaris i, en definitiva, una renda disponible que caurà en els propers mesos fins i tot les vendes de productes de primera necessitat com els seus es ressenteixen.
Les afectacions d'una recessió sempre van per barris, i dins dels barris, per carrers. Al sector agroalimentari també és així. L'impacte és desigual, molt especialment per un factor: el balanç de cada empresa o productor entre la gran distribució alimentària i el canal HORECA (establiments d'hostaleria i restauració). Amb el tancament total dels últims mesos d'aquest segment i la tímida reactivació que es preveu per als propers mesos, qui en depèn molt ho està passant malament.
Ho constata Ferran Huguet, d'Unió, que parla d'un "creixement molt notori, de més del 20%" en l'àmbit dels supermercats. Huguet posa l'exemple del vi: "En el nostre cas, que tenim una presència important als establiments d'alimentació, les nostres vendes es mantenen, però els petits cellers, que estan molt més orientats cap a la restauració ho passen malament". I un altre exemple: "Hem incrementat molt la venda d'oli, perquè la gent menja molt més a casa i l'oli de qualitat és essencial".
Juli Tecles, de Borges, coincideix amb aquesta fotografia i posa en valor la necessitat de recuperar el canal HORECA, fonamental per al sector agroalimentari. Tecles explica la iniciativa de la seva empresa de "donar facilitats financeres als establiments, amb sis mesos de crèdit a tots els clients que ens facin compres fins a finals d'estiu". Tecles recorda que "en els últims anys el canal HORECA era un vector de creixement constant i hem d'evitar que caigui".
Antoni Pont, de Crisolar, constata aquesta situació diametralment oposada entre la venda al sector de l'alimentació i al canal HORECA. Pont posa la mirada en el futur i no augura símptomes d'optimisme fins el primer trimestre de 2021. "Si el context sanitari acompanya, l'estiu donarà una mica de treva, però la caiguda de vendes ha estat del 80% els mesos del confinament, i hem d'assumir que els volums es quedaran al voltant del 35% del que es venia abans de la Covid-19". Pont recorda que "alguns productes es consumeixen molt especialment als restaurants i bars, i aquests patiran més". Pont alerta a més que "poques empreses, especialment les petites, tenen un coixí de més de dos mesos, molts establiments d'aquest sector estan en risc de tancar, calen mesures més enèrgiques per evitar-ho".
Pere Ferré, de Coselva, descriu un "ressorgiment de les marques blanques, que són les que escullen molts consumidors, especialment en contextos recessius com el que tindrem els propers mesos". Ferré creu que "els productes de proximitat tenen més qualitat, però malauradament tindrem problemes perquè més gent es mourà exclusivament per preu".
Al sector de la nutrició animal, Andreu Pintaluba, del Grup Pintaluba, alerta que "algunes empreses del sector càrnic ha passen dificultats, hi ha hagut tancaments i concursos de creditors". Per segments, "el porcí exporta el 50% i és més resistent; el boví també pateix perquè està molt associat a HORECA; i el del pollastre, que ja venia arrossegant preus molt baixos, té una situació molt preocupant, amb caigudes del 30% de la demanda i de liquiditat".
Aliments de proximitat: consolidació definitiva?
Des que va començar la crisi de la Covid-19 no han estat pocs els missatges de conscienciació cap al consum de proximitat. L'objectiu: salvar l'economia del territoris. Es tracta d'una tendència que s'ha vingut consolidant en els darrers anys i que ara podria trobar-se davant d'un moment d'impuls per les connotacions ideològiques que comporta. Juli Tecles, de Borges, està convençut que "som davant d'una oportunitat, i que hi hagi poca renda disponible no ha de ser un obstacle: el consumidor no tindrà massa opcions de fer despesa, hem de posar en valor els productes". Ferran Huguet, d'Unió, coincideix que "hi haurà un abans i un després" i reclama a les institucions "que juguin fort en la promoció d'aquesta modalitat de consum". En aquest sentit, Antoni Pont, de Crisolar reclama "una normativa d'etiquetatge clara", tot i que adverteix que "hem de ser competitius amb els preus, perquè la conjuntura serà adversa". Una de les vies de distribució d'aquesta productes són les diverses plataformes de venda o informació al consumidor que s'ha desenvolupat durant el confinament. Una digitalització per a la que Joaquim Brufau, de l'IRTA, alerta que "molts productors o comerços no estan preparats, caldria fer una aposta per afavorir aquest procés perquè és decisiu".
La importància de l'encaixada de mans
Andreu Pintaluba, del Grup Pintaluba, explica que "amb els que ja coneixes ja tens una relació de confiança, no és traumàtic substituir una reunió presencial per una videoconferència, però per tenir clients nous aquest format pot ser més problemàtic". Amb un món en el que viatjar serà més car, en alguns casos amb restriccions i quarantenes, els acords internacionals tindran "un handicap important, els productes es poden presentar de moltes maneres, però a les fires són importants per fer apropaments que puguin acabar en un acord comercial".
Juli Tecles, de Borges, reconeix que el canvi d'hàbits costarà, però mira de ser optimista: "Estem passant per un procés d'adaptació, poc a poc ho normalitzarem. Fins i tot quan torni la normalitat, algunes gestions ja les farem telemàticament". Pere Ferré, de Coselva, va més enllà i hi veu "una oportunitat per ser més eficients: no perdrem tant de temps i no gastarem tants diners, serem més eficients". Joaquim Brufau, de l'IRTA, creu que "en el món de la innovació sempre s'ha fet tot cara a cara, haurem d'aprendre a fer-ho a distància mitjançant les TIC" i està d'acord amb Andreu Pintaluba que "no serà fàcil quan la gent no es coneix".
Al marge dels canvis culturals en les accions comercials, la internacionalització haurà d'afrontar altres obstacles. Juli Tecles alerta que "tindrem molt risc d'insolvències, que s'estan disparant". Una dificultat que s'afegirà a les guerres comercials. Ferran Huguet, d'Unió posa com a exemple que "els aranzels dels Estats Units han fet que les vendes del març als Estats Units fossin un 20% del que era habitual".