Enmig del degoteig de notícies preocupants, òbviament amb la base real que tots coneixem, intentaré aportar una escletxa de llum de cara al futur i, per aquesta raó, vull apel·lar a un sistema productiu agrícola en el qual considero que ens podem emmirallar i extreure'n lliçons per al futur immediat. La pandèmia ens ha permès focalitzar la importància del consum de Km 0 per a la reactivació econòmica, ja que permet un creixement circular i equilibrat en un espai pròxim. Amb aquesta idea, he recordat encara la sorpresa que vaig tenir anys enrere, quan vaig descobrir la importància, com a productor agrícola, d'un país nòrdic com és Dinamarca. Aquest país, d'on sorgiren els antics vikings, amb una població inferior a la de Catalunya, però amb una superfície lleugerament superior, ha aconseguit crear un model d'explotació envejable, amb l'agricultura orgànica com a buc insígnia.

En aquesta aposta estratègica, el Govern danès va trobar inicialment l'oposició de gran part dels agricultors tradicionals. Per superar aquest obstacle, als anys 90 del segle passat hi va haver una actuació conjunta de Govern i de la potent cooperativa agrícola minorista i majorista danesa anomenada FDB. Aquesta cooperativa controla el 33% del mercat total d'aliments a Dinamarca i disposa de cadenes de supermercats a través dels quals els seus productes directament arriben al consumidor. Aquesta actuació conjunta va aconseguir, a través d'una baixada dels preus dels productes orgànics, la seva implantació en grans àmbits de consumidors i, com a conseqüència d'aquest canvi d'hàbits de consum, la producció orgànica va augmentar, augment aquest que també va comportar una modernització de les explotacions agràries. Alhora, com una cadena ininterrompuda, va haver un relleu generacional i es va aconseguir un nou sistema productiu agrari rendible i amb un importantíssim pes en el PIB danès.

Pel que fa a les mesures que ha implantat el Govern danès, de manera resumida, van consistir en: invertir diner públic en la promoció de la venda d'aliments orgànics al mercat domèstic (això va ser essencial per al canvi de model de consum); simplificar la legislació relacionada amb l'agricultura orgànica; establir com a requisit el cultiu orgànic en les terres de caràcter públic i alhora subvencionar la conversió de cultius convencionals en orgànics; invertir diner públic en ajudar a les institucions públiques (escoles, residències,...) a consumir productes orgànics; reformar el sistema educatiu per a augmentar la conscienciació dels alumnes sobre aspectes com la nutrició, l'alimentació saludable i l'agricultura orgànica.

Dit això, serien extrapolables a Catalunya aquestes mesures o d'altres anàlogues? Al meu parer, sí. Catalunya disposa d'un teixit productiu, ja sigui a efectes de cooperatives o de petites i mitjanes empreses, que permetria aquest desenvolupament i, al mateix temps, la nostra societat és receptiva a un canvi d'hàbits saludable en l'alimentació. Tot això podria tenir com a conseqüència aquesta modernització i optimització del sector que tanta falta ens fa.