És urgent la necessitat d'impulsar la transformació del model productiu cap a un model de creixement basat en la generació, la producció i la transferència de coneixement en àmbits industrials claus en el nostre territori, com són la biotecnologia i la biomedicina, per adaptar els sistemes públics, entre ells el de salut, als canvis que proporciona el coneixement per fer front als canvis que es produeixen a nivell social i econòmic.
Passades set setmanes de confinament estricte, alguns països, entre ells Espanya, han començat ja a fer efectius els plans de desconfinament. Mentre prevenim els rebrots i esperem la vacuna o tractaments antivirals efectius contra el SARS-CoV-2, la transició cap a la "nova normalitat" ha d'admetre un debat, necessari des del punt de vista del model productiu i èticament obligat des del punt de vista humà, atenent les xifres oficials que han dut a Espanya al capdavant dels indicadors de mortalitat relativa
Europa està liderada per països que destinen entre un 2-3% del PIB a l'R+D+i, mentre que Espanya hi destina l'1,2%. I pel que fa a despesa en salut pública, segons OECD Health Statistics 2018, els països capdavanters destinen entre un 10 i un 11,5% del PIB, mentre que Espanya destina un 8,8% del PIB. Es tracta de dèficits endèmics que mostren la seva cruesa quan s'apliquen a un escenari que posa a prova la capacitat de resiliència sanitària d'un territori, generant saturació hospitalària, fent evident la manca de recursos en hospitals i residències i, a la fi, generant uns indicadors de mortalitat relativa èticament no assumible.
La riquesa d'un territori es mesura per la capacitat de proveir seguretat i benestar als seus ciutadans. El seu desenvolupament està basat en l'economia del coneixement, en la col·laboració entre sectors públic i privat i en l'adopció de models productius sostenibles. Un territori així té com a actius interns la capacitat de generar i fer accessibles els recursos per donar resposta a reptes compartits per una societat.
Els operadors científics i tecnològics tenen la missió d'impulsar la cooperació amb el sector privat per estimular la innovació i la transferència tecnològica al sector privat
En l'escenari COVID-19, els territoris que prioritzen la gestió sanitària i que tenen un model productiu àgil i competitiu capaç d'abastir equipaments homologats o amb infraestructures d'R+D+i i laboratoris que concentren la majoria de laboratoris de reactius necessaris per les proves de diagnosi, com els test PCR o de seroprevalença estan millor posicionats per ser molt més efectius en la contenció de l'epidèmia i, a la fi, per salvar les vides dels seus ciutadans. A diferència, el model espanyol ens fa (ens ha fet) incapaços de respondre amb solvència a una situació que ha posat a prova la resiliència del sistema sanitari i, al mateix temps, ha constatat que el model de productivitat territorial directa i indirectament relacionat amb el sistema de salut és insuficient. Així doncs, és urgent la necessitat d'impulsar la transformació del model productiu cap a un model de creixement basat en la generació, la producció i la transferència de coneixement en àmbits industrials claus en el nostre territori, com són la biotecnologia i la biomedicina, per adaptar els sistemes públics, entre ells el de salut, als canvis que proporciona el coneixement per fer front als canvis que es produeixen a nivell social i econòmic.
En aquesta transformació, els operadors científics i tecnològics tenen la missió d'impulsar la cooperació amb el sector privat per estimular la innovació i la transferència tecnològica al sector privat. I en aquesta tasca, els centres tecnològics hi tenen un rol determinant, doncs la generació de coneixements aplicables al sector productiu és la seva principal raó de ser.
Catalunya compta amb un potencial en R+D+I enorme que està treballant en el context del SARS-CoV-2 des de l'àmbit biotecnològic per aportar solucions innovadores a transferir al teixit empresarial i col·laborar en les tasques de prevenció del sistema públic. Per exemple, l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, a través de les Unitat de Nutrició i Salut i de Ciències Òmiques -unitat d'R+D+i mixta entre Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili- amb seu a Reus, col·labora en la contenció de la Covid-19 participant en el Programa Orfeu per a la detecció massiva del coronavirus mitjançant la tècnica de PCR. A més, la Unitat de Centres Òmiques col·labora activament en el projecte "Biomarcadors pronòstics circulatoris i cel·lulars per a la progressió de Covid19 en pacients amb infecció per SARS-CoV-2 mitjançant ciència multi òmica (CovidOMIC)", liderat per la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i que compte també amb la participació de l'Hospital Universitari Joan XXIII. Ambdós projectes són finançats per la Generalitat de Catalunya, complementant així la capacitat del sistema de salut català de disposar de tests de diagnosi del coronavirus i en la recerca en la seva prevenció, tractament i prognosi.
El denominador comú que guia les recomanacions nutricionals i dietètiques per combatre les infeccions víriques, inclosa la Covid-19, és el vincle entre la dieta i la immunitat
En el pla de la recerca en nutrició, a través de la Unitat de Nutrició i Salut, Eurecat catalitza iniciatives amb un horitzó a curt-mig termini i en un escenari de convivència amb aquest virus. En aquest sentit, un col·lectiu d'alt impacte social és el de la gent gran, principal damnificat de l'evolució de la pandèmia al nostre país -el 60% dels morts a Espanya té més de 70 anys- i els quals es preveu que, com la grip estacional, hagin d'afrontar periòdicament l'amenaça de noves infeccions causades per possibles rebrots de la Covid-19.
El denominador comú que guia les recomanacions nutricionals i dietètiques per combatre les infeccions víriques, inclosa la Covid-19, és el vincle entre la dieta i la immunitat. La gent gran tendeix a deficiències nutricionals d'energia, proteïnes i micronutrients (ferro, zinc i vitamines A, D E, B6 i B12) específicament associades a una funció immunitària que esdevé deprimida i que condueix a una major susceptibilitat a la infecció. Per tant, la clau per mantenir un sistema immune eficaç és una dieta equilibrada rica en fruita i verdura, per tal d'incrementar la ingesta d'antioxidants, evitar les deficiències dels nutrients i, en especial, investigar en nous ingredients amb potencial efecte coadjuvant al reforç del sistema immunològic, per tal de prevenir infeccions i ajudar a què els tractaments o la vacuna, quan sigui el moment, puguin actuar en un organisme amb un sistema immunològic reforçat.