Química

La seguretat, a l’ADN del sector químic de Tarragona

El risc zero no existeix, però no ens hem cansat mai de caminar cap a aquest escenari, encara que avui per a molts pugui semblar una utopia

Rubén Folgado

President de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Per molt que des del sector químic del Camp de Tarragona aixequem la veu indicant que el compromís amb la seguretat, amb la qualitat de vida i amb la cohesió social són els tres grans eixos que configuren el nostre ADN, és cert que en el moment actual caldran accions concretes per visualitzar aquest compromís. I de fet, des del primer dia de l'accident, com a sector, ens vàrem posar en marxa, d'una banda, per escoltar tots els agents del territori i cosir de nou aquell vincle necessari entre societat i industria química que sempre ens ha permès coexistir com a bons veïns i de l'altra, participant en totes aquelles comissions de treball que ens han de permetre extreure conclusions, identificar millores i avançar, encara més, cap a nous esglaons de seguretat.

No ens hem quedat quiets ni ens quedarem quiets en tot allò que implica demostrar una vegada i una altra que un accident com aquest és un fet excepcional. Ja sabem que el risc zero no existeix, però no ens hem cansat mai de caminar cap a aquest escenari, encara que avui per a molts pugui semblar una utopia. Les dades avalen el fet que ara com ara, i encara que algú pugui creure el contrari, seguim essent un dels referents europeus tant en l'àmbit de la seguretat com en l'àmbit de la qualitat laboral, en la convivència entre sectors econòmics i en l'excel·lència en el nostre dia a dia.

Així, si recollim deu dels indicadors que publica la Federació Empresarial de la Industria Química (FEIQUE) podem comprovar, per exemple, que l'índex d'accidents en el sector és 8,5 vegades menor que la mitjana industrial, que només el 2 % dels accidents del sector estan vinculats als processos industrials, que la Industria Química és la més segura dels grans productors de la Unió Europea, que les hores dedicades a la formació dels treballadors dobla la mitjana industrial, que el 93 % dels treballadors tenen contracte indefinit o que el sector químic és el primer inversor industrial en investigació i desenvolupament, amb un 23,4 per cent de la inversió total en aquesta matèria. No són percepcions, no són opinions, son realitats que no podem obviar malgrat l'accident viscut.

Tampoc caiem en l'error del cofoisme, ni de pensar que ho tenim tot endreçat: així, el sector químic és l'únic sector econòmic que disposa d'una iniciativa a nivell global de Responsible Care per impulsar la millora continua de la seguretat, de la protecció de la salut i del medi ambient, superant de molt les exigències regulatòries actuals. Aquesta és la nostra realitat i no altra.