Arribant a la cruïlla de final d'any, amb canvi de rasant inclosa, és un bon moment per mirar pel retrovisor i valorar el trajecte dels últims 365 quilometres fets per la C-2021. Ha estat un recorregut estrany, per un vial amb el ferm desgastat i amb moltes corbes. Semblava que l'esvoranc provocat per la pandèmia ens havia de fer reaccionar i ho havia de canviar de tot, però arribem al final del tram amb la sensació que la via es va fent cada vegada més estreta, malgrat pagar molts peatges, i amb la certesa que els preus del carburants no paren de pujar. L'embús és evident, i el col·lapse sembla a prop.

El cansament acumulat per la llarga travessa no ajuda i hi ha passatgers amb símptomes de mareig. Ens pensàvem que anàvem per una autovia i ja intuïm que potser és només un camí de terra. De lluny veiem una autopista per la que circulen uns pocs privilegiats i també sabem de força corriols cada cop més transitats. Està clar que la xarxa de carreteres necessita un major manteniment i que molts conductors, tot i tenir la última versió del navegador, estan desorientats i no saben molt bé si la ruta els durà a una bona destinació. La tecnologia marca la direcció, però el sentit el defineix la persona i si no el tenim clar, el risc de fer quilometres per fer quilometres és gran. Un desgast estèril fent voltes per un circuit tancat ple de rotondes fins a l'absurd.

En aquest escenari incert el desafiament és tenir clara la meta, definir el trajecte i traçar un full de ruta viable per encarar el 2022. Els reptes són ingents i els recursos limitats. La temptació és aïllar-se, anar per lliure i córrer. Sobretot córrer. Com si fóssim en una mena de cursa de tots contra tots i on tot val perquè només compta arribar dels primers, ja que si no es guanya es perd, i es perd tot. La metàfora macabra del "joc del calamar".

Però aquest no és el marc, malgrat el que ens volen fer creure. No som en una carrera, som en una travessa. No és guanyar, és arribar. No és competir, és col·laborar. No és córrer, és caminar. No és fer per fer, és gaudir del paisatge. No és mirar a terra, és aixecar els ulls. No és seguir la fila, és descobrir l'entorn. No és cridar, és escoltar. No és tenir raó, és comprendre. No és acumular, és divertir-se. No és en contra teu, és amb tu. No és deixar-te darrere, és fer-ho plegats.