Un comentari actualment recurrent entre els empresaris i que preocupa la majoria de les empreses és la dificultat per trobar treballadors per incorporar a les seves plantilles. La gran majoria es troben desesperats i no aconsegueixen cobrir posicions estratègiques amb treballadors més o menys qualificats. Allò que històricament podia ser un problema sectorial, la falta de mà d'obra en alguns perfils determinats, avui s'ha convertit en un problema estructural, genèric i de grans magnituds.

Segons dades oficials, al mercat espanyol hi ha més de 100.000 llocs de treball que queden vacants per no trobar el perfil apropiat. Aquestes dades sorprenen quan analitzem la composició del mercat de treball i veiem que més de 3.000.000€ de persones estan a l'atur i que representen un 13,3% de la població activa ( ocupats més aturats).

Com es menja tot això? Com pot ser que amb la major taxa d'atur de tota la Unió Europea ( la mitjana de la UE ronda el 6%) les empreses tinguin tanta dificultat per a poder cobrir les seves vacants amb tots els inconvenients que això els acaba ocasionant?

És evident que hi ha coses que no s'estan fent bé i que tenim i arrosseguem problemes estructurals en el mercat laboral que acaben passant factura a la competitivitat de les nostres petites i mitjanes empreses. O s'hi posa remei, i això vol dir agafar el bou per les banyes, o aquest desequilibri insostenible a nivell econòmic ( taxa d'atur elevada i grans dificultats per a cobrir demandes de treballadors) generarà un problema de tal magnitud que necessitarem molts esforços i renúncies per a poder-ho solucionar.

Donada aquesta dificultat per reclutar talent qualificat, les empreses han de començar a treballar altres polítiques que els garanteixin poder disposar dels treballadors necessaris i degudament preparats per a desenvolupar les seves obligacions.

Una de les estratègies per les quals estan apostant cada vegada més les empreses és la necessitat de cuidar i treballar la pedrera. Anar formant els nous treballadors amb les capacitats necessàries per a desenvolupar el seu lloc de treball i dotar-los cada vegada més de recursos per tal de poder anar ocupant càrrecs de responsabilitat. Dedicar especial atenció a aquests nous perfils, arribar a acords amb universitats i escoles professionals per tal de nodrir-nos d'aquest nou talent que acabarà sent personal essencial a les nostres empreses. Quan falten futbolistes, o els que hi ha disponibles al mercat tenen un cost massa elevat, s'ha de tirar del planter. A les empreses passa exactament el mateix. O s'hi aposta o no s'hi aposta. Aquí sí que no hi ha mitges tintes. Si no podem seleccionar determinats perfils, potenciem-los i formem-los internament. Aquests seran uns treballadors que tindran interioritzada la cultura i els valors de l'empresa de forma innata. Hi hem d'invertir i dibuixar-los un pla de carrera que els permeti créixer i assolir noves quotes de responsabilitat. No formar la nostra gent és un greu error i acostuma a passar factura.

Se'ns presenta una temporada complicada al mercat de fixatges. Podem fer dues coses, la primera és lamentar-nos i queixar-nos per una situació que poc podem fer per a canviar i la segona és actuar i prendre decisions. Com deia Winston Churchill "un optimista veu una oportunitat a cada calamitat. Un pessimista veu una calamitat a cada oportunitat"

Com sempre la decisió és nostra.