Actualment, la majoria de cotxes ja disposen de modes de conducció. Són parametritzacions estàndard que permeten escollir quina és la millor configuració en funció de les condicions que es donen en cada moment. El conductor, de forma molt senzilla, disposa de total llibertat per escollir el que cregui convenient.

Bàsicament, n'hi acostuma a haver tres de disponibles: el mode ECO (optimització de recursos per maximitzar l'estalvi), el mode ESTÀNDARD (aquell que s'ajusta de la forma més eficient a la majoria de condicions) i el mode ESPORT (màxima intensitat per extreure el màxim potencial).

Si estirem el símil automobilístic, veurem que les empreses també s'acostumen a comportar de la mateixa manera i manifesten aquests mateixos modes de funcionament.

Tenim les empreses que van en mode ECO. Empreses amb mínims recursos en què la prudència és una de les seves principals característiques. Ancorades en una zona de confort i amb certa aversió a les sorpreses i als imprevistos. L'estalvi d'energia és un dels seus pilars principals i tenen l'«anar fent» com un dels seus lemes principals. Pot ser un mode interessant quan és necessari resistir i s'està passant per moments de turbulències, però, si s'acaba convertint en l'estat permanent, pot generar lentitud, conformisme i, sobretot, pèrdua d'oportunitats.

També trobem les empreses que circulen en mode ESTÀNDARD. Aquest és el mode de màxim equilibri entre rendiment i consum. Permet avançar a un ritme constant i, sobretot, sostingut en el temps, sense necessitat de posar l'organització al màxim ni forçar les seves costures. Possiblement és el mode adequat per a la gran majoria de situacions, ja que ofereix les màximes garanties per afrontar-les. Ara bé, es converteix en un mode ineficient quan el que cal és accelerar i incrementar la potència si el mercat ho requereix.

I, finalment, hi ha les empreses que treballen en mode ESPORT. Empreses que van a totes, a màxima intensitat i a màxim rendiment. Mobilitzen la gran majoria dels recursos i se centren moltes vegades en el resultat (ser els primers és una de les seves màximes prioritats). Incrementen les revolucions i fan que el motor treballi a un alt rendiment. És un mode apropiat per sortir de situacions complexes i de crisis, per a empreses que volen aprofitar oportunitats que els brinda el mercat i per a empreses que necessiten, a causa de diferents circumstàncies, fer esprints curts però intensos. Mantenir aquest mode de forma sostinguda pot acabar desgastant les persones, incrementant els errors i, en molts casos, fonent el motor.

Tots coneixem empreses que s'ancoren en un d'aquests tres modes i no hi ha manera que canviïn. Assumeixen aquesta personalitat i ja els acompanya al llarg de la seva trajectòria.

L'ADN de les empreses, però, no el defineix només el mode en què acostumen a circular, sinó també la capacitat que tenen per adaptar aquests modes a les diferents circumstàncies.

Saber escollir el que convé en cada moment és la clau. Tenir equips i persones preparades per liderar i conduir en el mode que demana cada situació és bàsic per a l'èxit empresarial.

La pregunta que ens hem de fer és: qui decideix el mode en cada moment? Ha d'haver-hi algú capaç d'interpretar el terreny, els recursos disponibles i el potencial de l'equip. Aquesta responsabilitat ha de recaure en una persona o en un grup de persones que tingui una visió general de la situació i, sobretot, la màxima credibilitat davant l'equip, ja que aquest ha de poder modular la seva intensitat en funció de les necessitats del moment.

És important, però, tenir clar que, per poder conduir al màxim rendiment, és necessari fer un manteniment periòdic i preventiu del vehicle. Aquest mateix manteniment és el que necessitem fer a les organitzacions, ja que no podem demanar resultats si no disposem de les millors condicions per tal d'obtenir-los.

Hi ha dues preguntes interessants que ens podem fer. La primera és: la nostra empresa disposa realment d'aquests modes de conducció o simplement circulem sempre de la mateixa manera? I la segona: el mode actual és una decisió conscient presa fruit de l'anàlisi de les circumstàncies o només un hàbit que s'ha convertit en cultura?

Al final, en el món empresarial no acostuma a guanyar l'empresa que sempre corre més o la que consumeix menys recursos, sinó aquella que sap adaptar-se a les circumstàncies i treure'n el màxim rendiment.

En el fons, Darwin ja ens va ensenyar que la supervivència no depèn només de la força, sinó de la capacitat d'adaptació. En el món empresarial passa exactament el mateix.