Tots els professionals transiten, o poden transitar, per tres grans zones al llarg de la seva trajectòria empresarial.

La primera és la zona de confort. És un espai de control, domini i coneixement fruit de la repetició, l'hàbit i l'experiència. Ens hi sentim còmodes perquè dominem les tasques que hi realitzem. No acostuma a haver-hi estrès ni sorpreses ja que és una zona estable. Estar-hi constantment pot provocar estancament i pèrdua d'oportunitats.

La segona és la zona de creixement. Es defineix com l'espai que ens permet aprendre i conèixer noves habilitats. Consisteix en abordar nous reptes que ens aboquen a situacions desconegudes. Hi ha un cert nivell de nerviosisme, pressió i incomoditat. És la següent etapa a la zona de confort i fa del professional una persona amb capacitat de millora i d'adquisició de nous coneixements que permet l'assumpció de noves responsabilitats. Entorns canviants requereixen professionals disposats a sortir de la seva zona de confort per endinsar-se en un espai desconegut i gestionar noves oportunitats.

Per últim tenim la zona de pànic. Apareix quan el repte és massa gran o el repte ens supera. L'estrès i la por poden paralitzar-nos i fer que no siguem capaços d'actuar i de prendre decisions a l'alçada de les circumstàncies. Això ens pot aclaparar fins al punt de voler tornar a la zona de confort.

Hi pot haver diferents patrons de comportament segons com cada persona gestiona aquestes zones, i això pot afectar la configuració d'un equip i el seu equilibri.

Existeix el perfil que habita de forma permanent en la seva zona de confort i que no té cap interès en sortir-hi. Tenen por a allò desconegut i els costa gestionar-ho. Acostumen a passar del confort al pànic sense passar pel creixement. Si no canvien l'estratègia, poden quedar-se obsolets en la seva aportació de valor. En molts casos, necessiten tutela i acompanyament per sortir del seu entorn estable i fer el pas cap al creixement. Els costa qüestionar-se dinàmiques de treball heretades del passat i repeteixen patrons dia rere dia.

Contràriament existeix un perfil que necessita nous reptes per sentir-se motivat. No els agrada l'estabilitat i necessiten estímuls constants per sentir-se útils i realitzats. La rutina els condueix a l'avorriment i a la pèrdua d'interès per allò que tenen entre mans. Liderar-los des del desafiament pot ser una bona estratègia ja que acostumen a ser persones amb capacitat d'iniciativa per desenvolupar nous rols i responsabilitats.

El viatge per aquestes tres zones no depèn només de l'experiència que es tingui en el desenvolupament del lloc de treball. Hi ha un important component actitudinal. Cadascú es dona permís per fer aquest viatge. El que està clar és que, en entorns empresarials dinàmics com els actuals i els que vindran, necessitem professionals atrevits a desafiar l'statu quo i viure el canvi com a part de l'ADN empresarial.

Cal tolerància a allò diferent i esperit explorador per assumir riscos i convertir la nostra zona de confort en un espai cada vegada més ampli. Només qui es mou creix. Només qui arrisca transforma. I només qui explora descobreix nous horitzons.