La probabilitat de continuïtat de les empreses familiars té un alt grau de correlació amb la seva professionalització. Una errada típica al parlar és la de fer-ho de la seva professionalització en referir-se a la incorporació a l'empresa de persones externes a la família. Professionalitzar l'empresa familiar no vol dir necessàriament treure a la família de l'empresa, ni incorporar externs vol dir necessàriament que aquests siguin professionals. Els familiars poden ser uns perfectes professionals, com el demostren els resultats de molts d'ells. I els externs poden ser autèntics cafres amb titulació dels millors MBA, com demostra el cas ENRON.

Professionalitzar l'empresa familiar (que són la immensa majoria) vol dir que els requisits d'incorporació i promoció laboral, els sistemes de presa de decisió i assignació de recursos, el sistema retributiu i el de control; i els òrgans de direcció i govern (de l'empresa i família) segueixen criteris professionals; equivalents als de les empreses no familiars. Així doncs, hi haurà pla estratègic, pressupost, rendició de comptes, comitè de direcció i consell assessor o d'administració, amb independents, a l'empresa; i assemblea familiar, consell de família i pot-ser i tot oficina familiar. Tot en proporció a les dimensions respectives de l'empresa i de la família, perquè no és el mateix una empresa d'una facturació de cent mil o de cent milions d'euros ni una família de cinc o cinquanta-cinc integrants.

Les persones, de la família i no, han de tenir la formació, els coneixements, les habilitats i l'experiència adequada pel lloc que ocupa i les seves responsabilitats. I a més a més han de compartir els valors. Els òrgans han de tenir un funcionament amb ordre del dia, informació prèvia adequada, lliurada amb antelació suficient, actes dels acords presos i memoràndum dels debats sostinguts. El seu funcionament ha d'avaluar-se de forma periòdica.

Un cop deixat clar que vol dir professionalitzar, centrem-nos en l'externalització. L'ideal és la independència: que ni la família depengui de l'empresa, ni aquesta d'aquella; és a dir que els membres de la família poden viure sense treballar a l'empresa ni rebre dividends d'ella; i que l'empresa té un equip humà no familiar adequat; que si hi ha algun familiar a ella és per la seva capacitat.

Per externalitzar totalment és necessària una dimensió mínima de l'empresa; i la majoria són pimes, si no micros. Si no es pot externalitzar per dimensió la direcció d'una empresa familiar potser és que no estem davant d'una empresa, sinó d'una bona feina desenvolupada amb ajudants.

Externalitzar és recomanable perquè és estadísticament difícil que un familiar sigui el candidat menys dolent disponible per un lloc i moment determinat, i a més a més té el gran avantatge de què és més fàcil acomiadar a un no familiar que a un familiar. Té dos grans riscos. El primer, la volatilitat més gran d'un extern en relació amb un familiar. El segon el gran risc d'incentivar la desafecció de la família propietària respecte a l'empresa, el que pot facilitar la seva venda i possible conseqüent desarrelament en la presa de decisions. Per evitar aquest risc de desafecció, a Grup Simon hi ha una sèrie d'integrants de la família que sense cap poder executiu estan habilitats per estar a l'empresa, a qualsevol reunió i amb qualsevol persona, com observadors; per tal que la família propietària no perdi la connexió directa amb l'empresa, i per què "l'ull de l'amo engreixa el cavall". Una política que requereix una forta cultura familiar i empresarial i que és molt difícil de replicar donada l'alta facilitat de produir curtcircuit a la línia de comandament.

Una qüestió que de vegades no es té en compte són les possibles conseqüències fiscals de l'externalització. Entre els requisits per gaudir dels beneficis fiscals de l'empresa familiar hi ha el que un integrant del cercle familiar propietari desenvolupi funcions de direcció efectiva a l'empresa familiar.

Professionalitzar i externalitzar no ha de ser un objectiu, és un mitjà per ajudar a la continuïtat de l'empresa. És important que les famílies empresàries reflexionin sobre el seu grau de professionalització i externalització, i sobre la conveniència d'augmentar tots dos. Fer aquesta reflexió, prendre les decisions oportunes i executar-les, és important per a la continuïtat de l'empresa, per la preservació del patrimoni i per la felicitat de la família; els tres grans objectius que cal compaginar.