Recentment estem vivint un debat acalorat entre govern, sindicats i patronals sobre la idoneïtat de l'aprovació del projecte de llei que limita i redueix la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial.

Els defensors de la iniciativa argumenten que aquesta mesura permetrà l'augment del benestar i la salut mental, permetrà millorar la productivitat, pot estimular la creació d'ocupació i permetrà l'adaptació a una nova cultura laboral.

En canvi, els detractors de la mesura alerten d'un increment de costos per a les empreses, que podria afectar-ne la viabilitat, una pèrdua de competitivitat respecte a altres mercats competitivament més agressius i dificultat per gestionar aquesta mesura en alguns sectors industrials o de productivitat contínua.

El debat està obert i les dues postures tenen arguments prou sòlids com per aferrar-s'hi i defensar-les fins a les darreres conseqüències.

Segons dades de l'OCDE recollides per World Population Review 2024, la productivitat laboral per hora treballada varia significativament entre països, i ofereix informació rellevant per entendre el debat actual sobre la reducció de la jornada laboral.

Aquest rànquing classifica els països segons la seva productivitat laboral, mesurada com el PIB (Producte Interior Brut) per hora treballada. És a dir, reflecteix el valor total dels béns i serveis produïts per un país durant un període de temps determinat i ho divideix per la suma de totes les hores efectives treballades per totes les persones ocupades.

És evident que sempre que s'utilitza una variable per a fer un rànquing hi ha matisos i detalls que poden justificar certes dades o tendències. En aquest cas, no es mesurar la qualitat del treball, no té en compte diferències sectorials, exclou l'economia submergida o no diferencia entre treball manual i treball automatitzat. Tot i així permet disposar de tendències i d'estimacions que permeten a un país posicionar-se respecte la resta i valorar el grau de millora i la competitivitat de la seva economia.

Espanya té una productivitat de 69 $ per hora treballada, molt per sota de països com Irlanda (119 $), Dinamarca (87 $) o França (79,7 $). Aquesta diferència reflecteix un problema estructural de productivitat que impacta directament en la competitivitat. El debat de la reducció de la jornada laboral és necessari i escaient en els temps que corren però qui posa el focus en la productivitat? Com podem millorar aquestes quotes? Podem ser igual de productius reduint la jornada? No és una qüestió només de treballar menys, és una qüestió de treballar millor. Posar tot l'esforç en millorar l'eficiència de la feina i la rendibilitat de la mateixa.

Presencialitat o productivitat. Aquest ha de ser el debat. Si treballem menys i som capaços de no reduir el volum de producció el resultat haurà valgut la pena, si per contra la producció acaba caient la productivitat es pot mantenir o fins i tot acabar reduint.

Són diversos els factors principals que poden abocar-nos a una reducció de la productivitat. La mala organització del treball, lideratges disfuncionals que no tenen la capacitat de motivar, la manca de formació o tecnologia, el clima laboral o els canvis econòmics en són uns clars exemples.

Saber gestionar de forma eficient tots aquests factors poden fer millorar la productivitat i com a conseqüència incrementar la competitivitat de les nostres empreses.

No tinc clar quin ha de ser el focus del debat, el que tinc clar és que la presencialitat i la productivitat van indissolublement lligades. Parlar d'una cosa sense l'altra és fer un debat esbiaixat possiblement políticament beneficiós però empresarialment molt perillós.

Només si vinculem la reducció d'hores a una millora de processos, lideratges i condicions podrem convertir el debat en una veritable estratègia de futur.