La política és present en tots i cadascun dels racons de la nostra societat. No fer política és una manera de fer política. Paul Watzlawick, un dels pares de la Teoria de la Comunicació, deia que no és possible no comunicar. De manera anàloga, no és possible no fer política. Essencialment, som animals gregaris, i per tant eminentment socials, i per extensió necessàriament polítics. Entenent la política, en la seva accepció grega, com el procés de presa de decisions (i de negociació) en grup.

Més enllà d'aquesta aproximació gairebé filosòfica, la realitat quotidiana mostra, de manera més pragmàtica, que la política impregna tots els àmbits, també el de l'empresa. Parlem de política, no de partits polítics. Ara bé, justament la política de partits, que s'acaba cristal·litzant en governs, és evident que també té un impacte molt rellevant en la gestió empresarial a molts nivells, sent la dimensió legislativa la més significativa. Els marcs normatius condicionen la realitat i les estratègies per adaptar-s'hi. Els lobbies de pressió en són una conseqüència evident, per cert, no sempre desitjada en clau de bé comú. Però això és ja una altra qüestió, que mereix un altre article.

Els últims anys la política s'ha anat desestabilitzant i perdent lògica racional i propòsit social. L'eclosió del populisme n'és la constatació més dramàtica, amb l'emergència de figures com Bolsonaro al Brasil, Milei a l'Argentina, Meloni a Itàlia, Le Pen a França, Orbán a Hongria, Trump als EUA o Abascal a Espanya, per posar només alguns exemples dels més coneguts, inversemblantment la majoria amb la presidència als seus respectius països.

Figures fortes, contundents i amb tics autoritaris, que es presenten a si mateixes com a salvadores, emfatitzant un discurs bel·ligerant i provocador de rebuig a les institucions de l'establishment, exposant solucions fàcils a problemes estructurals complexos, amb una retòrica emocional explosiva, manipulant la informació per provocar desinformació, i amb un culte messiànic a la seva pròpia personalitat com a líders egocèntrics, camuflats de líders carismàtics, que se senten còmodes en la polarització i el conflicte.

Amb aquests perfils al pont de comandament dels governs, no és d'estranyar que les seves polítiques siguin erràtiques i que generin gran inestabilitat i turbulències econòmiques, i a la llarga, inevitablement, socials. El populisme s'alimenta de la confrontació, la tensió i la incertesa, viu de la pulsió i la radicalització, beu de l'emergència i la immediatesa. En canvi, l'empresa necessita una certa predictibilitat i calma per poder funcionar d'acord amb els seus ritmes i cicles.

En aquests moments en què els populismes amenacen occident, un lideratge consistent és més necessari que mai. Un lideratge sòlid i coherent que faci de les empreses un dic de contenció, i alhora doni sentit estratègic i viabilitat econòmica a llarg termini als seus negocis. Un lideratge ètic, participatiu i transformador, conscient de la seva responsabilitat econòmica i social, que no es presenti com a "salvador" de res ni de ningú sinó com a facilitador del talent i del potencial dels seus equips, que promogui la intel·ligència col·lectiva i la col·laboració entre tots els grups d'interès de l'empresa. Un lideratge que estigui compromès amb la transparència i que comuniqui amb honestedat evitant la manipulació emocional o informativa fomentant una cultura de confiança mútua, que afronti els problemes amb rigor, anàlisi i visió a llarg termini, integrant dades, coneixement expert i escolta activa de totes les parts implicades, i que proposi solucions estructurals no simplistes. Un lideratge que treballi amb humilitat activa, reconeixent errors, demanant l'opinió, i celebrant els mèrits dels altres al servei del propòsit empresarial comú, que prioritzi un llenguatge constructiu, empàtic i no-bel·ligerant, fins i tot en el conflicte, i que eviti la confrontació destructiva. Un lideratge fiable en temps de populisme.