Cada família empresària té la seva història de a quins reptes ha hagut de fer front i com els ha superat, o no. Això influeix en la seva manera de decidir, gestionar els conflictes i planificar el futur; a vegades de manera inconscient. La història important no és la de la pàgina web, sinó la real. No sempre són coincidents; fins i tot en la real pot haver-hi temes o personatges tabús dels quals està prohibit parlar.

El psicòleg Robert Sternberg va identificar diferents tipus d'històries d'amor entre les persones. Es pot parafrasejar aquesta classificació a les famílies empresàries en funció de la interacció en el sistema familiar entre amor, treball i llegat. L'amor seria la relació entre els membres de la família i com gestionen els conflictes; el treball el compromís i la manera de gestionar l'empresa; i el llegat la voluntat de continuïtat.

Posar exemples de cadascuna és difícil ja que no es troben en estat pur.

Històries de viatge, en les quals l'empresa es veu com una evolució constant. El focus és el creixement, adaptació i continuïtat. Es prepara als continuadors amb flexibilitat. És important que hi hagi una missió, visió i valors clars per a mantenir el nord. Exemple podrien ser els Ortega (Inditex).

Històries de jardineria, en les quals l'empresa es veu com alguna cosa que cal cuidar amb paciència i dedicació. El focus està en els valors i el llarg termini. Es prepara als continuadors de forma planificada, donant importància a la mentoria. Pot haver-hi resistència al canvi. Exemple podrien ser Osborne.

Històries de negocis, en les quals l'empresa es gestiona amb regles clares, diferenciant-la de la família. La família és activa en el govern, externalitzant la direcció. Es prepara als continuadors amb visió estratègica. Hi ha risc de desvinculació. Exemple podrien ser els Simón.

Històries de teatre, en les quals en l'empresa hi ha un fort pes de la tradició. Els rols estan molt definits i tendeixen a ser permanents. La formació dels continuadors està centrada en els valors. Hi ha risc de conflictes en intentar introduir canvis en els rols. Exemple podrien ser els Raventós (Codorniu).

Històries de fantasia, en les quals l'empresa i família s'idealitzen com en un conte de fades. S'eviten els conflictes i es creu en la continuïtat sense problemes. No es dona prioritat a la formació dels continuadors, confiant en la osmosis i en la seva intuïció. La falta de realisme pot portar a la fallida. Exemple podrien ser els Fernández de Sousa (Pescanova)

Històries de Sacrifici, en les quals família cedeix davant els interessos de l'empresa, posant en risc el seu patrimoni si és necessari o amb un lideratge personal que ho assumeix tot. La concentració pot fer arriscat el relleu. Exemple podria ser els Reig-Jofre.

Històries de Guerra, en les quals l'empresa és camp de batalla per als desacords familiars. Pot portar al tancament, venda o divisió de l'empresa. No hi ha pla estructurat de formació comuna dels continuadors, o si n'hi ha s'incompleix. Exemple podrien ser els Álvarez (Eulen/Vega Sicília).

Identificar que tipus d'història predomina en cada família empresària pot ajudar a anticipar com superar reptes que afectin la continuïtat de l'empresa i felicitat de la família. Una història de viatge pot precisar major equilibri entre empresa i família, una de jardineria major flexibilitat, una de negocis major connexió emocional, una de teatre major flexibilitat en els rols, una de fantasia un major realisme en la planificació amb incorporació d'independents, una de sacrifici major descentralització, una de guerra mecanismes de mediació.

És important recordar que una mateixa història pot tenir diferents versions, segons qui la expliqui; i que totes elles poden ser certes, però comptades des de diferent punt de vista. Per això la intervenció d'una persona externa que escolti a tots pot donar major objectivitat.

De cada història de família empresària es poden treure aprenentatges de que fer i que no fer; però cal tenir sempre present que només veiem una part de la realitat i que el que funciona per a una família empresària pot ser nefast per a una altra; no és el mateix una família empresària a Madrid que en els pics d'Europa; ni Mercadona o la botiga d'alimentació de la cantonada.

Quina és la història de la nostra família empresària? Què li afegirem nosaltres? Com preservarem que formi part del llegat a les següents generacions?