Les comarques de Tarragona porten dècades beneficiant-se de la nostra, fins ara, privilegiada climatologia per atreure turisme de regions més fredes fora de la temporada alta, una autèntica oportunitat per avançar en la tan anhelada desestacionalització. El canvi climàtic, però, ens posa al davant d'una amenaça que tot just comença a deixar sentir els seus efectes: amb temperatures tan extremes com les que hem tingut el passat mes de juny, les nostres destinacions poden perdre atractiu per als diversos mercats emissors, almenys durant l'estiu i a les zones de costa, que són l'època de l'any i les àrees que concentren els volums principals de visitants, els que fan que aquest sector sigui un veritable motor del nostre PIB, en particular al Camp de Tarragona.
Un estudi de l'European Travel Commission (ETC) revela que el 33,7 % dels europeus eviten destinacions amb alta probabilitat d'esdeveniments climàtics extrems, i acostar-se o superar els 40 graus n'és un, sens dubte. El BBVA Research preveu que entre 2024 i 2030 l'impacte net del canvi climàtic sobre la demanda turística a la costa mediterrània podria ser negatiu, fins a un -7 %, si el clima segueix evolucionant cap a situacions com les que hem viscut les darreres setmanes. Una possibilitat que confirma un article del projecte Med‑CORDEX, que assenyala que el clima a la Mediterrània serà més càlid i sec, amb onades de calor i temperatures extremes a l'estiu que s'estendran cap a la primavera i la tardor.
Una conjuntura que caldrà assimilar com una nova normalitat. I que, tal com ja es reflecteix en les preferències turístiques dels catalans, beneficiarà destinacions amb climes més suaus. Astúries i Galícia, per exemple, han experimentat un augment del 47 % en turisme internacional els darrers anys. És una evidència: cada cop més turistes ja opten per llocs més frescos, fins i tot quan es vol fer platja, tot i que això suposi renunciar a les garanties de sol que ofereixen les regions més càlides.
Cal afrontar-ho i obrar en conseqüència. És obvi que el primer nivell d'acció són els acords internacionals per frenar l'emergència climàtica. Però ja sabem que són mals temps per a la lírica. El mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, va semblar que predicava al desert ara fa uns dies a la cimera de l'OTAN de Sevilla, un lloc on és complicat practicar el negacionisme climàtic. L'objectiu era un altre: incrementar la despesa militar dels països membres.
Hem d'assumir que tindrem dies difícils de compatibilitzar amb les activitats turístiques i nits que seran tropicals, tòrrides i roents (neologisme que sembla que ha vingut per a quedar-se). Caldrà tenir-ho en compte i adaptar-s'hi, amb canvis d'hàbits i -aquesta és la clau- inversions, com bé sap el sector. I per a això, de la mateixa manera que els països més industrialitzats tenen polítiques públiques per protegir la seva gallina dels ous d'or, és legítim reclamar tot el suport de l'Administració. Qüestió de PIB.