El filòsof danès Soren Kierkegard ens alertava de l'angoixa que provoca la gran paradoxa de l'existència humana: l'home és un ésser que intenta governar-se amb la raó, però que s'adona, mica en mica, que les grans qüestions -la vida i la mort, l'amor, la fe, el sentit de l'existència, etc.- escapen en molt bona mesura al seu control racional. En economia i en inversions empresarials el funcionament és una mica diferent. A la història dels territoris algunes coses poden passar per casualitat. Però poques. La gran majoria obeeixen a lògiques de causalitat.

El Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz ens regala aquesta reflexió: 'La inversió va allà on se sent segura. La bona governança no és un luxe, és una condició necessària per al desenvolupament econòmic". Un argument que també ha defensat l'economista Dan Rodrick, expert en la relació entre polítiques públiques i inversió. De fet, els pares de l'economia moderna, com el britànic Alfred Marshall, ja van posar el focus en aquesta qüestió.

En aquest número d'Indicador d'Economia fem un repàs al cicle inversor que, afortunadament, sembla configurar-se a les comarques de Tarragona. Inversions que no arriben, arribarien o arribaran per casualitat, sinó per causalitat. Potència instal·lada, disponibilitat de sòl industrial, aigua, clusterització, coneixement, infraestructures, etc. són les causes d'aquestes decisions. Un altre Premi Nobel, Paul Krugman, aprofundeix en els factors geogràfics de les decisions empresarials, mentre que un referent en estratègia empresarial i territorial, Michael Porter, assenyala la clusterització regional com la clau de les apostes inversores.

La possible gigafactoria d'IA que promou un consorci publicoprivat, Lotte Energy Materials, Repsol i la seva ecoplanta, els electrolitzadors d'hidrogen verd, Ametller Origan, Kronospan, etc. no poden estar equivocats. Però fora bo que interioritzem que no ens trien en base als processos irracionals de l'ànima humana que angoixaven a Kierkegaard. Ho fan per causes objectives que hem estat capaços d'acumular, algunes caigudes del cel, altres creades a consciència per anys de desenvolupament i diversificació. Que la bona governança sigui un hàbit i no un luxe i seguiran passant coses. Les que necessitem per ser un territori (més) pròsper.