Quan es publiqui aquesta crònica, dia amunt dia avall, haurà fet tres mesos de la constitució de l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. En poc temps el projecte ha agafat velocitat de creuer i, si la relativa proximitat de les eleccions municipals previstes el maig de 2027 no ho espatlla, anirem veient avenços en la concreció del full de ruta i en la incorporació de poblacions i institucions al grup fundacional.

Aquest panorama és engrescador per a tothom, però especialment pels qui, per l'edat, hem vist els darrers anys marcir-se fins a desaparèixer dues iniciatives similars com el Consorci i la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona. Eren altres moments polítics, socials i econòmics i també altres promotors, tot i que les necessitats i les oportunitats són les mateixes. Com assegurem i millorem la qualitat de vida i les oportunitats de les gairebé sis-cents setanta mil persones que habitem les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès.

I el cas del Penedès és molt significatiu perquè tradicionalment aquesta comarca de ròtula entre Tarragona i Barcelona ha mirat més cap al nord que no pas cap al sud. La recent decisió de l'Ajuntament del Vendrell de sumar-se al grup impulsor sembla assegurar el perímetre i la representació territorial de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona que es podrà convertir en interlocutor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en igualtat de condicions i amb menys risc de fugues. Perquè bona part de l'èxit del projecte del Camp de Tarragona dependrà de les certeses i la concreció de l'abast territorial i la seva unitat n'és una d'estratègica.

Com apunto en el titular d'aquest text, l'actitud i l'aptitud seran claus en el seu desenvolupament. I per aquest ordre. L'actitud de persones, institucions i entitats que han de tenir la disposició mental i emocional per gestionar amb visió i generositat el pas de les lluites individuals al treball col·laboratiu. I evidentment, caldrà afegir-hi l'aptitud demostrant que es té la capacitat de convertir les idees en accions, fase prèvia a obtenir resultats. És el que ha passat recentment amb el front comú que han articulat els ajuntaments de Reus, Tarragona i Valls per reclamar a la Generalitat que doti amb més recursos humans i econòmics la unitat sanitària d'atenció d'ictus de l'Hospital Joan XXIII per donar servei les 24 hores, inclosos els caps de setmana. Les persones, els pacients, no hi entenem de límits territorials i temporals.

I el relat de les bondats de treballar en equip i no fer cadascú la guerra pel seu cantó a l'ombra del respectiu campanar està quallant també en l'opinió publicada. Josep Oliveras, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, i un expert de referència en el desenvolupament territorial publicava a principis de gener l'article titulat "Ja hi ha impuls metropolità" al Diari de Tarragona amb una acurada reflexió sobre el procés de gestació de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona amb un repàs del context històric i de les oportunitats i riscos que el projecte té pel davant.

I un mes abans, el desembre passat, Xavier Plana, consultor i articulista fix de l'Indicador d'Economia, publicava el text "Ho tenim a tocar" al diari El Punt-Avui que també analitzava el moment de la futura Àrea Metropolitana i del que goso reproduir íntegrament el darrer paràgraf que comparteixo al cent per cent. "Ara que ho tenim a tocar esperem la visió i generositat necessària per part dels nostres polítics per crear una estructura de complicitats prou àmplia perquè tothom s'hi senti còmode i alhora prou concreta perquè generi resultats tangibles. Esperem que el resultat no sigui tan decebedor i frustrant com el del Procés".

De moment, la cosa progressa adequadament, pas a pas, incorporant municipis i també entitats econòmiques com el Clúster TIC Catalunya Sud, PIMEC i el Port de Tarragona. La seva presència dona la transversalitat i la implicació diversa necessària perquè no s'entengui que tot plegat és una volada de coloms d'una colla de polítics de les noves generacions. Aquest partit el guanyarem si hi juguem totes i tots, sense fissures ni discriminacions. Això va de la vida real, no d'un laboratori d'estratègia política i electoral. No ens equivoquem.