Quan es parla de créixer, el que ve al cap és més facturació, més beneficis o una empresa més gran. Créixer també pot ser generar més valor, tenir més capacitat. Però per molts empresaris, créixer és risc, complexitat i més responsabilitats. Per això, la decisió de créixer no és evident. Especialment per a moltes micro i petites empreses que funcionen bé, tenen clients i generen bons resultats.

Ara bé, en el context actual, amb competència intensa, tecnologia en evolució constant o clients cada cop més exigents, créixer és una opció? O s'ha convertit en una obligació?

Les exigències enfilant-se

Fa uns anys, les empreses podien competir gràcies al seu coneixement tècnic, la proximitat amb el client o la qualitat del seu producte. Ara tot això continua sent imprescindible. Però ja no és suficient. Els clients comparen més, demanden respostes més ràpides i esperen un nivell de servei superior. La regulació incorpora cada vegada noves obligacions o restriccions. La tecnologia, en evolució continua, ha deixat de ser un avantatge per convertir-se en un requisit per continuar operant.

Però probablement el factor més determinant és la competència. Les empreses competeixen en una cursa que no s'acaba. Innoven, incorporen tecnologia, milloren processos, son més competitives, desenvolupen nous serveis. I la resta d'empreses, la nostra també, es veuen obligades a reaccionar i mantenir la cursa, només per continuar operatives.

El resultat és un entorn on les exigències augmenten de forma constant i on mantenir-se igual cada vegada és més difícil. Permeteu-me que apliqui una frase del gat de Chesire que li diu a Alicia "Has de córrer tot el que puguis per mantenir-te al mateix lloc. Si vols anar a algun altre lloc, has de córrer almenys el doble de ràpid."

Noves capacitats per fer front a les exigències

Les noves exigències del mercat no només obliguen les empreses a fer millor la seva feina. Les obliguen a desenvolupar noves capacitats: captar clients, gestionar equips, controlar els costos, finançar inversions o adaptar-se a noves normatives són activitats que cada vegada tenen més impacte sobre la competitivitat de l'empresa. En moltes petites empreses, aquestes noves funcions recauen sobre les mateixes persones, afegint més pressió i complexitat a la seva gestió.

Desenvolupar aquests noves capacitats que requereix l'entorn té un cost. Cal incorporar coneixement, cal invertir en tecnologia, cal renovar equipaments, cal automatitzar processos o reforçar determinades funcions de l'empresa. Però una nova màquina només té sentit si es pot amortitzar. Una nova incorporació només és viable si aporta més valor del que costa. Una inversió tecnològica només es justifica si permet vendre més, treballar millor o augmentar la productivitat.

Per amortitzar les inversions creixents, sostenir les noves capacitats, les empreses han de generar més valor que abans. Pot ser més unitats venudes, pot ser més clients, més marge, més productivitat o productes i serveis de més valor afegit. Les empreses avui, no poden limitar-se a mantenir la mateixa estructura mentre les exigències augmenten. Necessiten poder desenvolupar noves capacitats, sostenir el seu cost i generar el valor necessari per fer-les viables. I aquest procés sembla conduir clarament al creixement.

La barrera del risc

Si la lògica empresarial sembla conduir cap al creixement, per què tantes empreses decideixen no fer aquest pas? El creixement acostuma a anar acompanyat de més complexitat i més responsabilitats, que molts empresaris volen evitar.

Cal destacar el risc com una de les principals barreres. Incorporar persones, invertir, treure nous productes al mercat, entre d'altres, suposa haver de prendre decisions arriscades i conviure amb la incertesa. Risc també de perdre allò que fa l'empresa bona, de decidir créixer en una direcció equivocada.

Ara bé, no créixer també té riscos, perquè els competidors continuen innovant, i millorant els seus productes i els clients continuaran amb les seves exigències. El risc aquí és que l'empresa perdi atractiu per als seus clients, no sigui competitiva i fins i tot quedar-se fora del mercat. La qüestió no és si existeixen riscos. La qüestió és quins riscos estem disposats a assumir.

Les empreses que aspiren a continuar sent competitives en un entorn cada vegada més exigent difícilment podran adaptar-s'hi sense augmentar els seus recursos, les seves capacitats, la seva capacitat de generar valor i també el risc que assumeixen. Per això, en moltes empreses, créixer no és l'objectiu. És la conseqüència. És una necessitat.