Sabem que aquella conversa no pot esperar gaire més. Que aquell conflicte no es resoldrà sol. Que aquella persona necessita un feedback honest. Que aquella decisió s'està ajornant sense cap motiu de pes. Sabem que explicar no garanteix que l'altre ho entengui. Que, si sempre donem la resposta, acabarem limitant l'autonomia dels nostres equips. Ho sabem. Però saber-ho no ens garanteix actuar. I el coneixement només crea valor quan es transforma en comportament. Liderar des del sentit comú és reduir la distància entre allò que sabem i allò que acabem fent.
Aquesta distància acostuma a passar desapercebuda perquè no genera cap alarma immediata. Les organitzacions continuen funcionant. Els equips continuen treballant. Els resultats, fins i tot, poden continuar acompanyant durant un temps. Però és precisament en aquest espai on es comencen a gestar molts dels problemes que més endavant ens ocuparan. No és que no els veiéssim. És que vam considerar que encara podien esperar. Anticipar-se és una de les expressions més concretes del sentit comú. Liderar és actuar quan encara sembla que no cal, abans que sigui imprescindible.
Per això una de les competències més efectiva, i alhora més exigent, del lideratge és la gestió de les converses pendents. Les converses difícils tenen un cost. Però gairebé sempre és inferior al de no tenir-les. Les converses que ajornem avui són, sovint, els problemes que gestionarem demà. Liderar és construir significats compartits a partir de converses.
També sabem que el desenvolupament de les persones exigeix autonomia. Malgrat això, molts líders continuen assumint el paper de respondre permanentment. És comprensible. Respondre és més ràpid que preguntar. Però també és una manera de concentrar el criteri i el poder en qui lidera. Les bones preguntes són més lentes, però tenen un efecte molt més profund. No resolen només el problema d'avui, ajuden a afrontar els de demà. Quan les preguntes evolucionen, les persones i els equips també. Liderar és fer preguntes i obrir espais de resposta.
El sentit comú no és tan escàs com sembla. El que és escàs és el coratge per aplicar-lo, perquè necessita disciplina. És tenir l'hàbit de parlar a temps, escoltar abans de concloure, preguntar abans d'afirmar, actuar abans que el problema creixi i ser coherent entre el que es diu i el que es fa. Liderar des del sentit comú no és tant una manera de pensar. És, sobretot, una manera d'actuar. I és aquí on el lideratge deixa de ser una idea i es converteix en cultura.