Com protegir el vi davant la crisi climàtica

La verema, més avançada i curta que mai, les temperatures extremes o la falta de pluja posen en escac la viticultura a Tarragona tal i com s’ha fet tradicionalment

Míriam Lampreabe, investigadora de la URV amb un llarg recorregut en la recerca de solucions als reptes de l’emergència climàtica.
Esteve Giralt / Tarragona

La crisi climàtica està tenint un fort impacte sobre el sector vitivinícola, més enllà dels incendis forestals, la cara més visible. Fa anys que des del món del coneixement i la investigació es busquen noves formes per protegir de la sequera o les temperatures cada estiu més extremes un cultiu mil·lenari, molt arrelat al territori del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (sis DO's) i amb un gran impacte directe i indirecte sobre l'economia local.

Una de les conseqüències és que el raïm madura més ràpid. I si s'escurça el període de maduració, cellers i viticultors han de modificar la logística apresa durant dècades. En una verema més concentrada, amb menys temps, es necessita més maquinària, més dipòsits i més personal per actuar amb menys marge.

Ho sap bé la investigadora Míriam Lampreave, de la URV, que fa anys que es dedica a fer recerca en canvi climàtic i vi. És una de les peces clau del grup de recerca de viticultura amb professors i investigadors de la Facultat d'Enologia, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. "No hi ha solucions màgiques, però sí que podem buscar diferents solucions per zones i varietats, fer recerca de les millors combinacions", destaca Lampreave.

Una altra de les conseqüències dels processos de maduració més ràpids, amb vins amb un grau d'alcohol més alt per l'acumulació de sucres, juga a la contra dels viticultors. És com anar en direcció contrària en un mercat que demana cada temporada vins més lleugers, amb una graduació més baixa.

Com treure graduació alcohòlica als vins sense que perdin qualitat està atraient actualment molts projectes d'investigació a escala internacional. La caiguda del consum de vi arreu s'està mirant de contrarestar, en part i amb certa controvèrsia, justament amb la comercialització de vins més lleugers. Al mercat ja hi ha vins de baixa graduació i comencen a aparèixer vins sense alcohol, però encara és un fenomen molt incipient. "La qualitat del vi és encara molt baixa", explica Mariona Gil (URV), que fa un cert paral·lelisme amb el que va passar amb les cerveses sense alcohol, que ara tenen un gust que res té a veure amb les primeres cerveses 0,0. "Es calcula que en els darrers cinc anys el consum de vi ha caigut vora un 20%. El vi sense alcohol només representa el 0,5% del consum", adverteix la doctora Gil.

No és fàcil buscar solucions i alternatives a la crisi climàtica i els seus efectes. Damunt la taula, buscar varietats més resistents a la calor o la sequera, el que en alguns casos suposa un viatge de recuperació a varietats ancestrals, lligades al territori.

Una de les possibles vies de sortida a la crisi climàtica en determinades zones de clima extrem és desplaçar els cultius a zones més fresques. No és una alternativa gens fàcil perquè la vinya està molt arrelada al territori on tradicionalment s'ha conreat, amb una xarxa de pagesos i cellers. És inimaginable un desplaçament massiu dels cultius a zones més altes en un territori amb sis DO's repartides en sis comarques (Terra Alta, Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Penedès i Tarragona).

"El problema és que tenim molt superfície de vinya plantada i no tota es pot portar el Pirineu", constata Lampreave. "La recerca aplicada serà clau", destaca Gil. El seu grup de recerca, petit, s'ha centrat en la investigació aplicada, de la mà dels cellers i les empreses. Estan treballant en diverses línies de recerca, com buscar una millor gestió del sol per combatre l'estrès hídric (falta de pluja persistent i altes temperatures).

També estan treballant en la recerca de models predictius per anticipar-se als efectes de la crisi climàtica sobre la vinya, per saber quina resposta és la més esperable per exemple en una vinya en situacions meteorològiques i climàtiques extremes. Es treballa amb sensors al sol, a la planta i també a l'atmosfera. "En anys de molta sequera o molta calor, poder predir com respondrà la vinya", destaca.

Paradoxalment, quan Lampreave va fer la seva tesi, fa 25 anys, va concloure que l'ús del reg era negatiu perquè feia perdre propietats del vi. És un cultiu de secà que en condicions normals no necessitava reg però que en l'escenari de crisi climàtica, sí que el pot necessitar per evitar la mortaldat de ceps, com va passar en la darrera sequera. "El cep pot aguantar puntualment, però el problema és que ara acumulem valors extrems any rere any i això acaba passant factura. És el que estem veient, tot està canviant molt ràpid", adverteix.

Notícies relacionades