Una estació de l'AVE, l'única, lluny de la trama urbana i poc accessible. Dues autovies d'alta capacitat i prestacions semblants, l'A7 i l'AP7, que transcorren en paral·lel durant desenes de quilòmetres. I el més recent, un nou traçat d'interior del Corredor ferroviari Mediterrani que, després d'anys de retard, no compta amb ample de via internacional. Alguns dels despropòsits en matèria d'infraestructures que, fruit de la manca d'unitat al territori i els incompliments dels successius governs centrals, condicionen la competitivitat del territori i de les seves empreses.
El balanç d'infraestructures dels últims vint anys deixa un regust amarg a les comarques de Tarragona. Pendents que vegin la llum projectes històrics, com l'A27 o el Tramcamp, els experts critiquen la falta de consens al territori i adverteixen: si no hi ha planificació s'agreujarà el problema. "Quan no prens decisions els altres les prenen per tu. La falta de consens i govern territorial és un gran dèficit i té conseqüències en infraestructures: els projectes, quan arriben, no responen a les nostres necessitats. L'únic intent de pla director urbanístic, impulsat ja fa una dècada, no va arribar mai a aprovar-se", afirma el geògraf Aaron Gutiérrez, investigador del Grup de recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV. I a pesar que els cicles d'inversió en infraestructures són "molt llargs", segons Gutiérrez, i la tramitació dels projectes hauria de donar temps als actors del territori a negociar i consensuar, "això no acostuma a passar".
La conseqüència d'aquesta falta de visió sobre les necessitats de mobilitat al territori és "posar pegats i perdre el temps". "El desmantellament de la línia ferroviària de la costa ha deixat un ramal cul de sac entre Tarragona i Port Aventura, ja no hi ha manera d'anar de Tarragona al centre de Salou i, a pesar que porta anys sobre la taula, no s'han fet els deures per concretar i tenir a punt el Tramcamp per connectar la costa amb transport públic", afirma Gutiérrez.
Josep Maria Arauzo, catedràtic del Departament d'Economia de la URV, posa el focus en el cost d'oportunitat. "El resultat és una xarxa de comunicacions incompleta i poc vertebrada, que dificulta i encareix la mobilitat. Tot plegat ho paga el territori, que perd competitivitat", explica Arauzo, que veu en "l'aïllament" de l'aeroport de Reus l'exemple més clar. "L'aeroport ha anat ampliant la seva capacitat pensant només en el turisme però, a diferència del de Girona, que ha defensat tenir estació de tren i podrà rebre passatgers amb destinació Barcelona, el de Reus perd valor i oportunitats perquè segueix aïllat del món", lamenta.
L'oblidada Estació Intermodal de l'Aeoroport, els retards en l'execució del Corredor Mediterrani i el desgavell ferroviari, algunes de les conseqüències de l'absència de planificació
L'Estació Intermodal del sud de l'aeroport, per la qual el ministeri de Foment va començar el moviment de terres l'any 2010, és una de les reivindicacions estrella de les institucions del territori. Les demandes sobre infraestructures pendents, de fet, han estat recurrents a Tarragona i sovint sobrealimentades per la proximitat de cites electorals. Però tota la rotunditat amb què els partits polítics i les institucions es posicionen al territori es desinfla notablement en cada tràmit de negociació dels pressupostos generals de l'Estat al Congrés.
D'aquesta manera, a pesar de l'escenificació pública de moviments polítics i institucionals per assumir consensos -com l'històric Consorci del Camp de Tarragona o el més recent Pacte per a les Infraestructures del Camp de Tarragona-, projectes clau per vertebrar la mobilitat i la competitivitat econòmica, com l'estació del sud de l'aeroport o l'arribada de l'ample de via internacional al port de Tarragona, segueixen desats al calaix del ministeri des de fa anys.
Gutiérrez i Arauzo veuen justificat que es reivindiquin noves infraestructures però també molt necessari gestionar al territori les que ja estan en funcionament. "Per si soles, les infraestructures no generen res, s'han de gestionar. Quan va arribar l'AVE a Perafort era comprensible que les institucions de casa nostra es queixessin de la ubicació. Però passats catorze anys, aquestes mateixes institucions haurien d'haver resolt la connexió interna i no s'ha fet", conclou.