Amb una cinquena part de segle XXI exhaurida sembla quedar clara una constant: la incertesa i la inestabilitat han vingut per a quedar-se. Ja siguin crisis estructurals com la de 2008 o conjunturals com la que ja ha generat l'actual pandèmia, l'economia mundial assumeix que els cicles són i seran més curts i les turbulències més habituals. En aquest entorn VUCA (volàtil, incert, complex, ambigu), és bàsic que qualsevol anàlisi agafi perspectiva per no caure en triomfalismes de peus de fang o catastrofismes contraproduents.

Així ho avalen els experts consultats per l'Indicador, que coincideixen a, sense treure ferro a la complicada conjuntura actual, valorar positivament els progressos estructurals del model econòmic de l'economia de Tarragona. El creixement del Valor Afegit Brut, l'increment de les exportacions (sobretot a partir de la crisi de 2008), la diversificació liderada pels serveis o el manteniment del pes específic industrial són factors que confirmen aquesta tesi del 'progressa adequadament', mentre que l'atur endèmic, els eternes dèficits en infraestructures o el despoblament rural són els que necessiten millorar.

L'economista Joaquim Margalef, director de l'Informe de Conjuntura que trimestralment elaboren per a les Cambres de Comerç el Grup de Recerca i Territori de la URV i la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, descriu les xifres del creixement: "Entre l'any 2000 i el 2009 el Valor Afegit Brut de la demarcació de Tarragona va a augmentar a un ritme de un 4,5% anual acumulatiu, mentre que de 2010 fins 2019 l'augment ha estat inferior al 1,4% anual".

La directora de la Memòria Econòmica del Consell de Cambres de Catalunya, Carme Poveda, subratlla que l'economia de Tarragona ha guanyat pes econòmic dins de Catalunya progressivament. "Si l'any 2000, Tarragona era el 9,9% del PIB català, a partir de 2015 supera el 10,7%. Això ha estat possible gràcies a la diversificació industrial i la terciarització de l'economia, ja que Tarragona ha passat del monocultiu de la indústria química i el turisme, a ser un economia competitiva en altres sectors industrials i de serveis intensius en coneixement", argumenta Poveda. L'analista destaca que "el sector de serveis qualificats (activitat financeres, professionals, científiques, administratives i immobiliàries) és el que més ha crescut en les darreres dues dècades: del 14% del PIB tarragoní el 2000 al 21% el 2017".

La indústria aguanta el tipus

El Catedràtic d'Economia Aplicada de l'UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, Josep Oliver, està d'acord en què "en aquest període l'evolució de l'economia de Tarragona ha de fer un balanç positiu, tant en termes d'ocupació com de renda". Oliver descriu un "creixement molt accentuat fins a 2008 i una davallada que va durar fins el 2013, seguida d'una recuperació en la majoria de sectors". En aquest sentit, Oliver destaca que "la indústria s'ha recuperat en Valor Afegit Brut, tot i que no en ocupació, perquè moltes empreses s'han tecnificat i ja no són tan intensives en mà d'obra".

Juan Gallardo, cap del Gabinet d'Estudis de la Confederació Empresarial de Tarragona, la CEPTA, coincideix que "el sector secundari s'ha mantingut a Tarragona, el que demostra un significatiu nivell de diversificació". Segons Gallardo "el pes de l'ocupació industrial a Tarragona és comparativament més gran que en el conjunt de Catalunya o Espanya" i assegura que "no tenim símptomes de desindustrialització". Una tesi que avalen les dades que aporta Carme Poveda, del Consell de Cambres de Catalunya: "La indústria manufacturera ha mantingut a Tarragona el seu pes relatiu al voltant del 18%, mentre que al conjunt de Catalunya ha baixat del 23% al 15%". El president dels economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fúster posa en valor el rol de la indústria perquè aporta "estabilitat i sous elevats", tot i que alerta que "en els darrers anys no hi ha hagut inversions de gran magnitud". Fúster reclama més suport de les administracions per a un sector que i que ha de competir "en coneixement i no en preu".

Terciarització

El creixement del protagonisme del sector serveis és un altra de les tendències clares d'aquest període 2000-2019. Josep Oliver destaca que "les comarques de Tarragona han viscut de manera especialment acusada la terciarització, que si el 2007 estava al voltant del 67% ara ja està al 75%". Mentre que Juan Gallardo descriu "un extraordinari procés de terciarització de l'activitat econòmica, amb un fortíssim creixement de l'ocupació al sector serveis, que és el més important a molta distància dels altres".

Dins d'aquest procés, el president del Col·legi d'Economistes de Catalunya a Tarragona, Miquel Àngel Fúster destaca el lideratge del turisme amb "la consolidació de Port Aventura capdavanter i la irrupció del turisme rus com a important complement de mercats estrangers tradicionals com el britànic, el francès, entre d'altres". Un sector que s'ha beneficiat de "les crisis a països competidors" i que ha d'insistir en un model "de qualitat, de més poder adquisitiu, que obviï les massificacions i el low cost".

Evolució del PIB de la demarcació de Tarragona (2000 - 2019)

Retrocés de l'agroalimentari i la construcció

Fúster constata que el sector agroalimentari ha anat perdent pes tot i que "és imprescindible per a l'economia de molts municipis de la demarcació". Juan Gallardo parla "d'una extraordinària contracció del sector primari entre 1980 i 2020". Una tendència que Joaquim Margalef atribueix a "una productivitat molt baixa, amb dificultats comercials i una excessiva ocupació relativa".

Un altre sector en hores baixes és la construcció, una activitat que Fúster recorda que és "intensiva en mà d'obra" i que "de vegades és tractada injustament", amb un futur que passa per "les infraestructures i la rehabilitació d'habitatges". Josep Oliver xifra en un 45-50% la pèrdua de protagonisme de la construcció a les comarques de Tarragona, pronosticant que "els nivells anteriors al 2008 no els tornarem a veure, perquè tampoc són desitjables". Carme Poveda ho il·lustra amb l'11% del PIB tarragoní que la construcció representava l'any 2000 al 5% actual.