Una prèvia important. Massa sovint s'ha utilitzat com a argument de potenciació d'una zona vitivinícola, l'arribada de nous partners que -darrera d'un gran treball i d'una espectacular visió de futur- han aconseguir situar en el mapa mundial uns nous vins i el seu territori. Negar-ho seria absurd i cal atorgar-los el mèrit que es mereixen. Però caldria no obviar, la feina realitzada durant anys i anys per famílies pageses que van mantenir les seves vinyes en el nostre paisatge agrícola. Cas a part -i també sovint menystingut- és l'important paper que la dona pagesa ha jugat en tot aquest procés. Algun dia en caldrà parlar àmpliament.

Comentada la importància es mereixen tantes generacions que han vetllat per mantenir les seves vinyes vives, cal aturar-nos en un aspecte trascendental: la posada en marxa d'uns estudis d'enologia tant a Falset com a la URV i la decisió de moltes famílies de vehicular-hi les darreres generacions pageses amb l'objectiu de fer-se càrrec del patrimoni vitivinícola familiar.

Són paraules de Montserrat Nadal, durant prop de 30 anys professora d'Enologia de la URV i directora dels seus cursos de sommelieria. "Vaig consultar a la universitat si hi havia possibilitats de posar en marxa uns estudis d'enologia i va ser curiós perquè en aquell moment s'estava treballant en un pla d'estudis, sota l'impuls del degà LLuís Arola. Allò va ser "gran salt pel fet de passar d'un moment en que no hi ha cap formació superior o universitària i va suposar un punt d'inflexió perquè vam començar a haver-hi enòlegs als cellers i una nova manera de fer el vi".

La vinya

"Aquella formació -explica Nadal- si bé és adaptada per cadascú de manera molt personal, hi ha un punt de connexió clar. Si veníem d'un procés químic que es fonamentava en unes anàlisis que es feien al vi amb unes exigències mínimes per a una comercialització, ara guanya pes el treball a la vinya., és al camp on t'has d'esmolar més i tenir en compte altres aspectes com el clima, els sòls. I ho has de fer trepitjant vinya, no pas només des d'un ordinador".

Una dinàmica que troba també la complicitat en les denominacions d'origen. Posem per cas la DOQ Priorat que impulsa el projecte 'Els noms de la terra', per tal de reordenar la classificació els seus vins segons la seva singularitat i el seu lloc d'origen. Recentment ha impulsat l'etiqueta 'viticultor-elaborador' amb la finalitat de d'atorgar-los-hi un reconeixement, com a essència d'una tradició mil.lenària, heretada de pares a fils, els quals han garantit la permanència de les vinyes. "La DOQ ha d'incidir en posar èmfasi en la garantia d'origen dels nostres vins i certificar les indicacions que apareixen a les etiquetes", explica el seu president, Salustià Àlvarez.

"La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un prèstec dels nostres fills" (proverbi indi)

Un altre exemple el trobem en la DO Montsant, en l'estudi de zonificació de les seves vinyes. Segons la seva Presidenta, Pilar Just, "aquest és un procés d'autoconeixement de la pròpia DO per tal d'aprofundir en el vincle del vi amb el territori, refermar-ne la identitat i explotar-ne el potencial vitivinícola". A partir de l'anàlisi de diferents paràmetres tan diversos com ara el clima, el paisatge, els sòls, i del cicle fenològic de vinyes, s'ha dut a terme la segmentació en 6 zones geogràfiques diferents. "Els estudis de zonificació -continua Just- són un projecte viu que ha de permetre arribar a conèixer totes les característiques de la zona parcel·la a parcel·la fins a saber quin caràcter transmeten aquestes variables als ceps allà plantats i, en conseqüència, als seus raïms i vins".

També d'altres DO's com ara la DO Terra Alta i treballa per donar la màxima visibilitat i renom a la seves varietats estrelles: la garnatxa blanca, la negra i la peluda. La Garnatxa Blanca representa el 22% de la superfície de la DO Terra Alta amb unes 1400 hectàrees plantades, suposen el 90% de la producció a Catalunya, el 75% de l'estat espanyol i un terç de la producció mundial.

Si viatgem fins a la DO Conca de Barberà, és innegable la feina realitzada amb el propòsit de destacar les peculiaritats de les seves vinyes, on la varietat Trepat ha aconseguit un reconeixement i un prestigi espectacular. Importants són també les iniciatives de les DO Tarragona i la DO Catalunya. La primera destaca, en gran part, en la difusió vins elaborats pels seus celleres i també els dels seus projectes cooperatius, que agrupen la major part dels seus viticultors. Pel que fa a la segona, la DO Catalunya tot i la complexitat pròpia de coordinar més de 200 cellers, ha realitzat una important tasca d'homogeneïtzació del seu projecte, des de l'àmplia diversitat dels seus socis.

Cal destacar també les iniciatives i els estudis per tal de recuperar i promocionar varietats antigues: com ara la Carinyena Blanca a la DOQ Priorat, el Morenillo a la Terra Alta, o l'estudi que la DO Tarragona i l'Incavi, estant impulsant sobre les estratègies d'adaptació de la varietat Macabeu a les seves vinyes.

Una nova cultura

Sota l'epígraf cultural s'hi poden incloure paràmetres tan diversos com l'evolució del propi consum de vi català fins les noves estratègies utilitzades per comercialitzar-lo o comunicar-lo. Per 6è any, els vins catalans amb DO lideren el mercat català. La quota de mercat del 2019 és del 41,3%, superant el llindar del 40%, una xifra mai aconseguida fins llavors, segons l'informe Nielsen. Una mostra de què el vi català amb DO es consolida tant al canal hostaleria com en l'alimentació. Lamentablement, les limitacions sanitàries han trencat aquest creixement continuat. Fins el 2019, la tendència ha estat a l'alça, amb un increment de fins a 14 punts: el consum al 2010 era de 27,8% i, ara, del 41,3%. Al 2019, doncs, de cada 10 ampolles de vi obertes a Catalunya, 4 havien estat d'una DO catalana.

Aquesta evolució es deu, segons Salvador Puig, director de l'INCAVI, "a la feina continuada del sector del vi català, dels cellers, de les DO i de la pròpia administració per oferir vins de gran qualitat i per la tasca en difusió de la cultura del vi". Pel que fa al canal alimentació, es mantenia el lideratge xifrat en un 40,8%. En volum, aquesta quota representava 14 milions de litres. Pel que fa el canal hostaleria, el vi amb DO catalana tenia, una quota de mercat d'un 42% més d'un punt que el 2018, on la DO Catalunya tenia el 16,6% del mercat, la DO Penedès amb un 7,2% i la DO Terra Alta amb un 5,5%.

Al voltant de la dinàmica generada pel sector del vi, d'altres sectors ha experimentat un increment certament considerable amb noves activitats centrades en el sector de la restauració, així com també el sector de l'enoturisme, que havien implantat en tot aquest territori tots un seguit de recursos turístics d'oci i de lleure adreçades a descobrir i gaudir del vi, del territori, de la cultura i de la gastronomia autòctona. De tot això però, ja en parlarem un altre dia.