La demarcació de Tarragona no està maleïda. Està desorientada. Encara no ha trobat la seva estrella Polar que l'indiqui el nord per arribar a un desenvolupament de totes les seves potencialitats, que en són moltes. Durant aquests darrers vint anys, les institucions polítiques i econòmiques han dibuixat diversos mapes d'aquesta ruta. N'hi ha hagut uns quants, no sempre coincidents, ni sempre compartits. I aquí rau el problema: la dispersió ens fa més febles i vulnerables.

Però canviar aquesta dinàmica és possible. Fa 10 anys, el 2010, el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) impulsat per la URV aconseguia ser reconegut oficialment d'àmbit regional europeu. La seva bondat és que alinea les potencialitats investigadores que tenim aquí amb els principals sectors productius del territori: Química y Energia, Nutrició i Salut, Turisme, Enologia i Patrimoni i Cultura. Ara podríem afegir-hi el sector tecnològic davant la pujança del Clúster TIC Catalunya Sud.

Una de les derivades del CEICS va ser la creació de l'Oficina 'Tarragona. Regió del Coneixement' gràcies a la complicitat de la URV i de la Diputació de Tarragona. L'aleshores rector, Francesc Xavier Grau, i president, Josep Poblet, ho van tenir molt clar i van aconseguir aglutinar sectors públics i privats al voltant d'aquesta aposta estratègica pel futur: el coneixement. Aquesta eina ja la tenim. Ara cal compartir-la i utilitzar-la.

Si mirem enrere trobarem durant aquests últims vint o vint-i-cinc anys moltes bones iniciatives desaparegudes o latents. Unes més globals, com el Consorci del Camp de Tarragona o la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona, i d'altres més locals com el Pacte de la Boella per impulsar l'aeroport de Reus o la Comissió municipal bilateral Tarragona-Reus. Totes lloables, protagonitzades la majoria per polítics de tot l'espectre ideològic, representants empresarials de les cambres de comerç i de les patronals i dels sindicats, i, algunes vegades, auspiciades o acompanyades pel saber universitari. La majoria han estat estrelles fugaces. Encara no hem trobat la nostra Polar.

Tinc la impressió, utilitzant el concepte d'empoderament que ara està a l'ordre del dia, que no acabem de creure en la nostra capacitat de fer i de prendre decisions i que massa sovint demanem permís a Barcelona o a Madrid. La primera està a cent quilòmetres i la segona a més de cinc-cents. Però el que ens ha de preocupar no és la distància geogràfica sinó la mental. Els poders polítics i econòmics de les dues capitals no mouran un dit per defensar la nostra causa a no ser que tinguin interessos molt directes. I això passa a vegades perquè no coneixen el nostre projecte (no hem estat capaços d'explicar-lo o en tenim vint) i a vegades perquè tenen altres prioritats i una visió excloent que deixa el sud per demà.

Ara ens diuen que el nostre projecte, el que sigui, necessita una nova forma de governança per desenvolupar-se satisfactòriament. Ens estan dient que els ajuntaments, els consells comarcals, la Diputació, les delegacions del Govern de la Generalitat i la Subdelegació del Govern de Madrid, la majoria amb polítics triats directament o indirectament pels nostres vots, no tenen les competències necessàries per gestionar el futur del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Doncs alguna cosa haurem de fer mentre els nostres representants polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat no convencen al conjunt dels respectius plenaris de crear aquesta nova eina. I el primer que se m'acut és que explotem al màxim les competències actuals i, sobretot, que les sumem i les coordinem per gestionar el projecte de futur que ens vulguem donar. Per fet això només cal ambició, voluntat, generositat i fermesa.

Ara la Unió Europea, amb la convocatòria del programa "Next Generation", ens brinda una oportunitat per demostrar que som capaços de deixar de donar tombs a la sínia per avançar en la definició de projectes col·lectius i transformadors. Es tracta d'un pla de reactivació per reparar els danys econòmics i socials provocats per la pandèmia de coronavirus amb l'horitzó de construir una Europa més moderna i sostenible. I està al nostre abast optar a part de la dotació multimilionària d'aquesta mena de Pla Marshall del segle XXI. El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre també han de ser modernes i sostenibles. De fet ja hi ha institucions, entitats i empreses del territori que estan travant projectes conjunts per presentar candidatures.

La història ens demostra que som capaços d'analitzar, diagnosticar, proposar tractaments pel desenvolupament comunitari i individual, però que ens tremola el pols a l'hora d'implementar-los. I l'empoderament, la confiança en les nostres capacitats i decisions, és l'única palanca per revertir la situació. Tenim els vímets per fer un magnífic cistell: química i energia, nutrició i salut, turisme, enologia, patrimoni i cultura, i tecnologia de la informació i la comunicació.

La crisi sanitària, econòmica i social que ha generat la pandèmia ens ha obligat a revisar valors i models que pensàvem indestructibles. Paraules com solidaritat, generositat, col·laboració i sostenibilitat han deixat de ser un exotisme per incorporar-se al llenguatge universal. Aquest ha de ser també el nou marc de relació entre tots els agents socials i econòmics del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre.

El teixit empresarial necessita interlocutors polítics vàlids amb capacitat de decisió que actuïn com a punta de llança d'un canvi de paradigma que busca l'equilibri entre el que és individual i el col·lectiu. "No preguntis que pot fer el teu país per tu, sinó que pots fer tu pel teu país", deia John F. Kennedy. No es tracta de fer res contra ningú però, arribat el cas, tenir el valor de prendre la iniciativa i fer-ho sense ells: Barcelona, Madrid o qui sigui. Seiem, busquem l'estrella Polar i posem-nos a caminar. Els ciutadans i les ciutadanes d'aquestes comarques ens ho exigeixen.