Maria, Imma, Pilar, Daphne, Carmen, Núria, Ester, Montse, Iduvina, Mariona, Anna, Eva, Olivia, Ruth, Pili, Anne, Cristina, Sara, Sònia, Sílvia, Elisa, Noemí, Marta, Tatiana, Janina, Merche, Conxita, Sandra, Judit, Maite, Mercè, Montserrat, Dominic, Meritxell, Isabel...

Excuses per no publicar molts d'altres noms propis que han d'estar en aquesta llista per mèrits més que demostrats. I és que la petjada, la passió i el treball realitzat per tot un seguit d'enòlogues i viticultores del nostre territori ha estat definitiu per situar els nostres vins en el nivell de qualitat i de reconeixement que tenen actualment.

Afortunadament, totes elles veuen com aquest esforç i aquest treball realitzat s'ha vist reconegut en aquest món tan complexe i -alhora- tan apassionant com és el del vi. No tenim prou espai per afegir moltes d'altres qualitats i virtuts i tampoc voldríem adoptar de cap manera un to paternalista en aquesta modesta opinió. No la necessiten pas.

El que si m'agradaria reivindicar -una vegada més- és la necessitat d'afrontar un deute històric pendent que -malgrat un grapat de destacats projectes existents- caldria visibilitzar a casa nostra d'una manera més global. I poso com a exemple en aquest cas les Matildes, les Joaquimes o les Catalines. Els noms d'aquelles dones que amb el seu esforç diari i la seva tossuderia van fer possible tantes i tantes vinyes del Priorat (en aquest cas concret les de Porrera) es mantinguessin vives i productives i siguin avui en dia les grans protagonistes d'un paisatge que s'han mimat de generació en generació.

Caldria fer un treball col·lectiu de recerca per ampliar aquesta llista amb moltes més Catalines, Joaquimes i Matildes. Elles, en el context històric d'unes comarques deprimides, van mantenir viva aquella 'riquesa pagesa ancestral', mentre altres membres de la família es veien obligats a buscar feina en altres sectors econòmics. Tenim un deute històric amb elles. Sense les seves caminades diàries de sol a sol fins a les vinyes. Sense el seu treball constant per mantenir vives les fileres, terrasses i bancals de ceps no seríem on som. Gràcies eternes a totes elles!