El Port de Tarragona prem l'accelerador dels projectes estratègics

Durant el 2023 agafaran forma algunes de les inversions clau per a la competitivitat, la diversificació dels tràfics i la intermodalitat

Inversions com la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) viuran un important impuls durant el 2023.
Redacció / Tarragona

L'any 2023 serà un any clau per a Port Tarragona, un dels ports més importants de la Mediterrània. L'any que comença significarà l'acceleració dels projectes estratègics que han permetre seguir sent competitiu en el sector logístic i liderar la transformació sostenible de l'economia. L'activitat prevista per al 2023 suposarà un impuls molt important de les inversions clau per millorar el posicionament del Port de Tarragona, millorar la seva competitivitat i per diversificar els tràfics marítims, mitjançant l'ampliació de les infraestructures, la millora de la intermodalitat i la connexió ferroviària i per carretera del Port.

L'evolució cap un port més sostenible i competitiu va de la mà amb l'acabament d'importants infraestructures pròpies i alienes que són clau per al desenvolupament present i futur del Port. Per una banda, les inversions impulsades per Port Tarragona a Marchamalo (Guadalajara), La Boella, la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) de Vila-seca i el Contradic de Ponent augmentaran la capacitat i la competitivitat del Port a través de l'augment de nous tràfics, de l'atracció d'inversions privades i de les noves connexions ferroviàries. Alhora, la posada en marxa del túnel de Lilla a l'autopista A27 prevista per al segon semestre de 2023 i els treballs finals necessaris per a l'entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani milloraran considerablement les comunicacions del Port amb el seu hinterland, amb el centre de la península ibèrica i amb el centre d'Europa.

Desenvolupament de la ZAL

El desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques rebrà un impuls decisiu aquesta any. En breu, el Consell d'Administració votarà l'aprovació provisional del projecte d'urbanització de la ZAL, mentre que el Pla especial d'Infraestructures dels accessos segueix endavant amb la finalització de la construcció del vial perimetral a finals de gener, l'inici d'obres del vial inferior de la C31B, també al gener, i la licitació per part de la Generalitat de Catalunya de les obres de construcció de la rotonda en la pròpia C31B a l'alçada de la planta de DOW Chemical. També conclouran les obres de desviament del canal de drenatge una obra clau per la restauració de la Xarxa Natura 2000 i la urbanització de la ZAL, Aquesta ampliació de l'espai portuari té una superfície propera al milió de metres quadrats i espera captar inversions privades que permetin implantar activitats logístiques per augmentar el volum de tràfics marítims i aportin valor afegit a les mercaderies que entrin o surtin pel Port de Tarragona.

Primers passos del contradic de Ponent

Paral·lelament, aquest inici d'any ja s'ha iniciat l'exposició pública de l'estudi d'impacte ambiental del projecte constructiu del Contradic de Ponent, una important infraestructura que combinarà el seu ús portuari i el seu aprofitament i ús social, atesa la seva proximitat a la població de la Pineda (Vila-seca), a la seva platja i passeig marítim, i a l'espai natural de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d'Albinyana, per tal d'assegurar el seu encaix urbanístic, paisatgístic i social. L'APT preveu elaborar el projecte constructiu durat el 2023 i iniciar la licitació a principis de 2024.

Potenciació del ferrocarril

La construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo a 70 km de Madrid, permetrà unir el centre de la península Ibèrica amb els molls tarragonins. Aquesta infraestructura va acabar la Fase A d'obres l'any passat i ara l'APT preveu llençar el procés de licitació de la Fase B per aquest primer trimestre de 2023.

La primera fase d'aquesta obra ha consistit en el moviment de terres amb un cost de 4 milions d'euros, mentre que la segona consistirà en la urbanització de la terminal, on es realitzaran les connexions ferroviàries, tan internes com externes, amb la xarxa d'ADIF, una amb en direcció a Saragossa i l'altra en direcció a Madrid.

L'impuls pel ferrocarril i la sostenibilitat continua sent cabdal pel Port de Tarragona com demostra la inversió a la Terminal Intermodal de La Boella. L'ampliació i modernització d'aquesta infraestructura permetrà acollir 16 trens diaris i aspira a rebre fons europeus CEF (Mecanisme Connectar Europa, CEF en les seves sigles en anglès).

Xarxa Natura 2000

El desenvolupament de la ZAL suposarà també la restauració d'una zona natural de 370.000 metres quadrats que permetrà la recuperació de la flora i la fauna pròpia dels aiguamolls costaners. Aquest espai, enclavat entre la ZAL i la Pineda, està integrat dins de la Xarxa Natura 2000 i gaudeix de la màxima protecció mediambiental. Properament, en aquest primer trimestre de l'any, s'iniciarà el procés de licitació per començar amb les primeres obres amb vistes a una plena recuperació d'aquest espai verd amb unes inversions previstes de més de 2 milions d'euros.

Urbanisme social

L'ens portuari tarragoní també aposta per un nou urbanisme social. El Port Tarragona vol seguir millorant les relacions Port - Ciutat convertint tot l'entorn de la seves seus en espais oberts a la ciutadania. Per una banda, vol crear el Parc del Port a l'entorn de les seus institucional i administrativa. Es tracta d'una reconversió d'uns 8.000 metres quadrats que es vol renaturalitzar, potenciar la mobilitat sostenible, reduir emissions i convertir en un espai de trobada per a la pràctica de l'esport i el lleure. L'espai a reformar també vol facilitar la interconnexió del Moll de Costa amb el passeig de l'Escullera i amb el passeig del Miracle, tot incloent la continuïtat del carril bici del Passeig Rafael de Casanovas, amb el Km 0 i El Serrallo. I paral·lelament, participa conjuntament amb l'Ajuntament de Tarragona per trobar una solució definitiva per al principal ciutadà accés a la zona portuària, a través del pas soterrat de la Plaça dels Carros, compatible i complementària amb la reforma de l'entorn de les seus de l'APT.