Sempre és un exercici arriscat fer prediccions econòmiques en començar un any, però als darrers temps s'ha complicat molt perquè han intervingut variables exògenes imprevisibles, com la pandèmia de Covid-19 o la guerra d'Ucraïna (el que anomenem "cignes negres").

El 2023 engega en un context d'alta inflació a bona part del món (que ja venia induïda per la recuperació de la demanda, però que va esclatar amb la invasió russa d'Ucraïna), uns bancs centrals pujant els tipus d'interès des de fa mesos i unes previsions econòmiques de desacceleració del creixement en uns casos i de recessió en uns altres.

A nivell internacional s'està produint un xoc evident entre les grans potències econòmiques i militars (Estats Units, Xina, Unió Europea, Rússia...) que hauria de reconduir-se com abans millor. El paper que representin els principals actors mundials condicionarà la pau i la prosperitat del conjunt de països. A més els problemes globals de fons (canvi climàtic, desigualtats socials i econòmiques, crisis sanitàries etc.) continuaran pesant en les decisions polítiques dels líders mundials, sense poder ser massa optimistes al respecte.

Les darreres dades d'inflació europea són preocupants (un 9,2% al desembre a l'eurozona); en alguns països la subjacent té un comportament pitjor que el propi índex general. A diferència de l'americana, que és de demanda, la inflació a la Unió Europea és d'oferta (molt condicionada pels preus energètics, dels cereals, de determinades matèries primeres etc.) Fins que no es puguin controlar els preus, el BCE continuarà pujant els interessos. La previsió per l'euribor és que arribarà quasi al 4% aquest any, amb el que això implica per als préstecs (en especial per les hipoteques).

El nostre mercat laboral continua relativament fort, amb taxes d'atur històricament baixes, però caldria incrementar la productivitat per aconseguir posicionar-nos en una situació avantatjosa davant del fenomen de la re-localització. En aquest sentit seria molt important aprofitar correctament els fons Next Generation per tal d'impulsar sectors econòmics de futur, incidint en la digitalització, l'eficiència energètica i la formació dual.

Els indicadors dels diferents serveis d'estudis d'institucions públiques i privades (nacionals i internacionals) tenen com a element comú la incertesa i les conseqüents dificultats. Per a Espanya es preveuen un creixement del PIB al voltant del 1%, un IPC aproximat del 5%, un dèficit públic de quasi el 4%i un deute sobre PIB lleugerament per sobre del 110%. A nivell de major proximitat les previsions no difereixen massa d'aquestes estimacions.

L'evolució de les tensions geopolítiques, la guerra d'Ucraïna i els efectes de possibles rebrots de la covid-19 tindran una influència clau en el panorama econòmic mundial. Cal tenir present que el FMI pronostica que un terç dels països entraran en recessió durant el 2023. La intensitat i durada de les caigudes (o desacceleració en el millor dels casos) estaran molt condicionades pels factors esmentats.

A nivell local, l'economia tarragonina no és aliena a la situació d'incertesa general, però hauria d'aprofitar la seva posició privilegiada en el sector turístic i en la indústria per ajustar el seu model econòmic, fent-lo més eficient i competitiu, i consolidar nous projectes d'inversió. Per això és imprescindible comptar amb la coordinació del teixit social i empresarial i de les administracions públiques. Quan això s'ha aconseguit els resultats han estat molt satisfactoris, com demostren algunes de les darreres inversions al territori.