És evident que el gran factor de reactivació serà el sanitari. Frenar la propagació de la Covid serà el tret de sortida. Però caldran més coses. La reinvenció del turisme, la reindustrialització, la reactivació del consum intern, la inversió en infraestructures, la innovació... la llista de reptes és llarga i, en alguns casos, vella.
El camí farà pujada. L'endeutament públic a l'Estat s'enfilarà, el que fa preveure retallades en la inversió pública i pujades d'impostos, un context en que les ajudes públiques a les empreses -com ha passat fins ara- seran insuficients. A nivell internacional, caldrà veure si la victòria de Biden als EUA permet aparcar les tensions en el comerç internacional o el nivell de virulència final del Brexit. L'atur serà alt i la poca renda disponible frenarà el consum. Tot plegat, fa preveure una recuperació que no serà, ni molt menys, immediata. I que anirà per barris, tal com també s'han produït els impactes fins al moment.
Un context en el que l'economia de Tarragona haurà d'exhibir resiliència per escurçar la sortida del pou, en molt bona mesura afrontant els reptes propis. El turisme, es previsible que recuperi demanda quan l'amenaça dels contagis caigui, fins i tot podria viure "un boom inicial, per les ganes contingudes de viatjar que hi ha a tot el món, però veurem quin comportament té a llarg termini amb un atur elevat i moltes rendes afectades", analitza Josep Oliver, que, al marge de la previsible la reactivació del sector a la Costa Daurada, es mostra partidari de "fer més competitiu el turisme interior". "La pandèmia ha disparat l'interès per les destinacions rurals, segures i no massificades, això ens ha d'obrir els ulls del seu potencial, com passa a França i Itàlia".
Objectiu: reindustrialitzar
La pandèmia ha tornat a evidenciar la necessitat de recuperar vigor industrial. Un repte que xoca, segons Olver, "amb un sistema educatiu poc orientat a la productivitat, una recerca amb pressupostos molt baixos i uns costos energètics molt elevats". Uns hàndicaps als que Carme Poveda afegeix "els dèficits en infraestructures històrics de les comarques de Tarragona".
Tot plegat fa que, com alerta Joaquim Mallafré, "en els últims anys no s'hagin produït grans inversions industrials a les comarques de Tarragona". Juan Gallardo ho exemplifica al sector químic, el gran motor industrial del territori: "És un sector amb molt impacte a tota la zona: genera activitat a altres empreses, rendes altres i recaptació d'impostos. Però la descarbonització l'amenaça, calen més activitats de valor afegit". Gallardo afegeix que "els centres de decisió d'aquestes empreses estan lluny del territori, el que ens fa perdre rellevància en els processos inversors i ens fa més fràgils en moments de canvi".
Un sector industrial en el que també és clau la innovació. Miquel Angel Fúster recomana apostar per "la recerca, la innovació contínua, l'excel·lència, la formació i la retenció del talent", a més d'optar per "una economia verda i circular", una fórmula extensible "a tots els sectors". Fúster preveu una recuperació "que no serà tan vertical com la caiguda del 2020", però es mostra convençut d'un canvi de tendència el 2021 a remolc de la millora de la situació sanitària.
El primer semestre de 2021 serà clau
El ritme de la recuperació el marcarà en molt bona mesura el grau de mortalitat empresarial, ja que de cara a reactivar la generació de riquesa i l'ocupació l'ecosistema d'empreses és el gran actiu. En aquest sentit, els primers sis mesos de l'any seran fonamentals. Segons Josep Oliver, "hi ha moltes empreses molt a prop de la fallida i és molt important que sobrevisquin". El catedràtic es mostra partidari de "mantenir els ERTO, postposar el retorn dels crèdits ICO, obrir noves línies adreçades a pimes...". "Si no es prenen aquestes mesures, la ferida serà més profunda i trigarà més a cicatritzar", alerta Oliver.
Desequilibris territorials, demogràfics i socials: l'altre llast per a la reactivació
Des del punt de vista social i demogràfic, els reptes de la demarcació de Tarragona són afrontar l'envelliment de la població, el despoblament rural, i la desigualtat social. L'índex d'envelliment (població de +65 anys/població <16) a la demarcació de Tarragona ha passat de 100 el 2009 a 119,4 el 2019. Una evolució que "significa que cal reforçar els serveis públics de cura de la gent gran i la despesa en sanitat, dos pilars que s'ha demostrat amb la pandèmia que estaven insuficientment dotats", explica Carme Poveda.
El risc de despoblament i l'escàs dinamisme econòmic afecta especialment a les zones interiors i meridionals de la demarcació, en particular a les Terres de l'Ebre. Juan Gallardo subratlla que per revertir la tendència "calen millors infraestructures, en especial de telecomunicacions, com la fibra òptica", ja que són factors decisius per a que les activitats econòmiques siguin viables. Aquestes desigualtats territorials fan que la recuperació de la crisi de 2008 ja es produís a dues velocitats, un fenomen que podria repetir-se ara. Poveda identifica en "el teletreball i les ajudes que vindran d'Europa per construir un model rural sostenible econòmica i socialment.