La innovació era un factor de competitivitat clau fa 20 anys i ara, davant la transformació digital, és condició sine qua non en un entorn ferotge. La revolució tecnològica converteix l'aplicació del coneixement en un exercici imprescindible per la supervivència. Mercedes Teruel, professora del Departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estudiat el desplegament de les rutines d'innovació a les empreses i apunta a la preparació del personal com a factor clau.
Vostè ha analitzat la innovació a l'àmbit internacional. S'innova prou a Tarragona?
Un 5% de les empreses industrials a Espanya inverteixen en recerca bàsica i sobre el 20% ho fan en recerca aplicada. A Tarragona, les grans empreses tenen estructura i innoven, sí. El problema el tenim amb les PIME, que són un 90% del teixit empresarial. La majoria tenen moltes dificultats perquè són pocs treballadors i no hi dediquen prou temps.
Per què?
Si els balanços els van quadrant adopten rutines que desincentiven la innovació. Però reservar un temps cada setmana per pensar i crear coses noves hauria de ser obligatori.
Sortir de la zona de confort?
Si, arriscar. De fet, innovar és arriscat però no fer-ho també. Perquè si tu no innoves ho farà el teu competidor i si li surt bé et pot restar quota de mercat... A la nostra cultura no agraden les derrotes però l'empresari assumeix riscos cada dia i de cada experiència , fins i tot dels fracassos, poden sortir innovacions exitoses.
Per assumir riscos fan falta diners.
Evidentment, els diners són importants. Però la innovació és una actitud i jo crec que per fer receptives les empreses a la innovació l'ingredient clau és el talent, el capital humà. S'ha de tenir a persones ben formades fent les feines que més s'adapten a les seves capacitats, i se les ha de deixar créixer professionalment perquè donin tot el potencial. Aquest talent que està format, motivat i enfocat a la millora s'implica en la cerca de solucions, ja sigui a nivell intern, ja sigui a través de coneixement que està disponible a fora de l'empresa.
Aquí hi ha oferta: Consultories, ACCIÓ, Centres de transferència d'universitats...
Si, i aquest tipus de col·laboracions funcionen perquè a l'altra banda hi ha experiència encaixant necessitats i coneixement. De fet, comptar amb una mirada externa és molt útil per descobrir on es pot millorar de forma significativa.
I en aquest cas com funciona?
En innovació no hi ha res estàndard. A la universitat busquem solucions a mida, individualitzades per a cada situació. Qui participa de forma externa en aquests processos s'ha d'adaptar, veure si hi ha les condicions necessàries per engegar la transformació que vol l'empresa... En tot cas, la innovació no es pot emprendre mai amb urgències, quan es veuen les orelles al llop. L'empresa ha de pensar i planificar quan van bé les coses.
I preparar-se per un procés llarg...
Sovint pensem en la innovació com un procés llarg i costós, i ho pot ser, especialment quan comporta canvis radicals, com obrir una nova línia o llençar un nou producte. Cal a més formació interna, planificació i recursos. Però la innovació aplica també a les petites coses, a la forma d'organitzar l'empresa, per exemple, a com contactem amb proveïdors i clients, a com fem les campanyes de màrqueting... D'aquest tipus d'innovació en diem incremental.
Com ho estan fent les empreses que innoven a Tarragona?
Les que són mitjanes empreses estan creant petites unitats d'innovació i busquen suport extern a la universitat, per exemple, per incorporar tecnologia i nous materials a la cadena de valor. Les petites empreses innoven també amb nous productes, busquen nous canals de distribució a les plataformes virtuals... i també hi ha empreses que estan apostant pel producte de qualitat, de proximitat, per exemple al sector agrícola i ramader. A nivell microempresa i autònoms, sobretot gent jove, s'observa la tendència a la cooperació: diferents perfils professionals que es complementen i col·laboren per innovar.