L'empresa DOMO, des de fa una pila d'anys, publica una infografia molt interessant amb el nom de "Data never sleeps" en la qual plasma de forma gràfica i contundent la quantitat de transaccions i curiositats que es produeixen cada minut del dia en diferents plataformes de la xarxa. Les dades són esgarrifoses i quan un les analitza amb tranquil·litat s'adona de la pluja i el col·lapse que les noves tecnologies (o ja no tan noves) estan causant a les nostres vides.

Només a tall d'exemple, cada minut del dia al món es compren 443.000$ a Amazon, es comparteixen 66.000 fotos a Instagram, es pengen 500 hores de vídeo a Youtube o es realitzen 5,9 milions de cerques a Google. Cada minut del dia.

Gigues i gigues d'informació disposades a envair les nostres vides per tal d'intentar influir en el nostre comportament. Vivim en una món hiperconnectat, les fonts d'informació que tenim al nostre abast tenen, en cas de no controlar-les de forma eficient, la capacitat i el poder de dominar-nos i ha arribat un punt que la veracitat de la informació sembla que hagi quedat relegada a un segon pla i no se li doni la importància que fins fa poc tenia.

Tots ens hem convertit en espectadors, periodistes, redactors i editors d'un món que gira i en el qual nosaltres ens trobem dins de la roda del hàmster.

Però, a què ens ha portat tot això? tenim la capacitat de captar l'atenció de la gent? tota aquesta informació és garantia d'alguna cosa? o només és soroll que pertorba la nostra quotidianitat amb la intenció d'influir en les nostres conductes? 

Arribats a aquest punt cada vegada és més difícil poder convèncer els nostres clients i poder persuadir el nostre entorn. L'art de la conversa, l'art de l'oratòria, es complica i tot aquest soroll ho fa terriblement difícil i provoca que l'acció de comunicar la nostra Proposta de Valor sigui cada vegada més i més complicada.

Hi ha una fórmula que explica bona part de l'èxit en tot procés comunicatiu. Per tal de poder reflexionar-hi necessitem definir tres variables en aquesta equació.

La primera és la informació; és necessari que aquesta sigui clara, que aquesta sigui la justa i necessària que ens demanda el nostre interlocutor i que aportem allò que realment creiem que satisfarà les seves necessitats. La segona, i sota el meu punt de vista la més important ja que sense ella no existeix possibilitat de connexió en el nostre missatge, és l'atenció; la definim tècnicament com el procés conductual i cognitiu de concentració selectiva en un aspecte concret de la informació mentre n'ignorem d'altres. I per últim tenim la comprensió; entesa com la capacitat de percebre les coses i tenir-ne una idea clara. Sense comprensió no hi ha canvi de comportament. És molt difícil que els nostres clients ens donin la seva confiança si no tenim l'habilitat de fer-nos comprensibles. 

Com podem veure, en aquesta fórmula, INFORMACIÓ + ATENCIÓ= COMPRENSIÓ. La informació aïllada com a tal no té cap sentit, genera distorsió i no provoca l'acció que volem. Necessitem tenir l'atenció dels nostres interlocutors. Avui el tema va d'això. Parlem, parlem i parlem però no generem interès, no captem l'atenció a aquells que ens interessa persuadir.

Un dels principals factors per captar l'atenció és emprar una comunicació més emocional, centrar-nos en el client i fer-lo protagonista de la història. No en tenim prou en ser espectadors d'una obra que no hem creat. Volem ser creadors de la nostra història i volem ser-ne partícips. Deixem-nos de comunicacions institucionals pomposes que ressonen a paraules buides. Centrem-nos en la gent, comuniquem amb ells i per a ells. 

Venen temps difícils i l'habilitat i l'art de la comunicació agafa més força que mai. Ara bé, sense atenció no hi ha comprensió.