Mentre escric aquestes línies, el client més famós d'Stormy Daniels continua atiant la tempesta perfecta en què ha convertit la meteorologia econòmica mundial. Ho fa assessorat per Peter Navarro, un gran expert que cita economistes inventats per reforçar els seus argumentaris i al que Elon Musk considera "més imbècil que un sac de totxos" (escurçons que es comencen a picar entre ells, que deia el personatge del traspassat Gene Hackman a 'Mississipi Burning'). El Mad Dog, com anomenen als Estats Units als titulars de la Casa Blanca que es deixen anar en el seu segon mandat, compra números a la tómbola de la recessió mentre assegura que la comunitat internacional és molt afectuosa amb la part del seu cos que utilitza per asseure's al despatx oval i signar decrets delirants.
Petons impúdics a banda, a Eurolandia, a Àsia i, en definitiva, a la resta del món, semblen haver entès el call to action del protagonista d'aquest reality show geopolític. Cal moure fitxa, respondre a Trump amb aranzels recíprocs i buscar o reforçar aliances alternatives (Pedro Sánchez, reputat expert en supervivència, viatja cap a Xina). Són mals temps per a la lírica, que deia la cançó.
Ho confirmen els diversos sectors de les nostres comarques interpel·lats per l'Indicador en aquest número sobre el nou escenari. El president del Port parla de la necessitat de tenir una estratègia industrial per treure el màxim profit de les inversions portuàries en forma de terminals i àrees d'activitat logística. No hi ha bon vent per qui no sap cap on va.
Mentrestant, els opositors a la inversió de la multinacional sudcoreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp per fer-hi un centre de producció de components per a bateries de vehicles elèctrics presenten un recurs legal al projecte. I organitzen una acampada de protesta. La minoria sorollosa fa allò que sap fer: soroll. I ningú el contraresta.
Ja sabem que el paradigma woke ha convertit en indecorós contradir els pronunciaments nimby (not in my back yard). Però, en nom de l'interès general, i especialment en un context tan turbulent com el que ens toca viure, caldrà que les institucions polítiques i empresarials interpretin bé el call to action que ens arriba dels Estats Units i canviïn de velocitat per defensar aquesta i altres inversions. Especialment si van equipades amb socis internacionals alternatius i a cavall de la transició energètica. Què més necessitem per veure amb bons ulls una aposta empresarial? O no n'hi ha cap que ens agradi?