El filòsof eslovè Slavoj Zizek disseciona amb precisió un dels vicis de la societat contemporània: el de fixar opinions no a partir d'un procés de reflexió seré, documentat i eclèctic sinó a partir dels impulsos que provoca la paquetització ideologitzada que la política real fa de les grans qüestions, sempre a partir de postures superficials. Dit d'una manera col·loquial: jo sóc d'aquests i els que som així pensem això, si penses diferent ets el meu enemic. Un mecanisme irreflexiu alimentat per les bombolles cognitives de les xarxes socials, que faciliten la captació i fidelització d'adeptes incondicionals. Aniquilant, això sí, la possibilitat d'obrir debats constructius basats més en la ciència i les veritats tècniques que en el dogmatisme ideològic, un artefacte paradoxalment antidemocràtic.
El model energètic necessita un debat seré basat en arguments tècnics que deixin de banda les ideologies
Després de l'apagada general, el nostre model energètic necessita un d'aquests debats. Molt en concret, al voltant de l'energia nuclear. Les renovables han d'estar al centre de la transició energètica, però, dit sigui amb la màxima prudència mentre no es detallen les causes del col·lapse (veure'm si això arriba a passar mai), tot apunta a que la manca d'una xarxa protectora en forma de generació estable (el que aporten les centrals nuclears, la hidroelèctrica o els combustibles fòssils) va provocar la històrica fallida en el subministrament.
A aquest país, l'opinió pública rebutja majoritàriament l'energia nuclear. Pels seus dos grans hàndicaps: els residus i els riscos (un paradigma que va canviar després de l'accident de Fukushima). Tot i això, la Unió Europea li ha concedit l'etiqueta verda, perquè no emet CO2 i això és or en el procés de descarbonització i de desplegament de les renovables, per la seva fiabilitat i també pels seus costos, inferiors a la generació a partir de gas. Això la converteix, segons moltes veus tècniques i polítiques, en un complement ideal en aquest procés de canvi de paradigma. Sempre que es garanteixi que els reactors són segurs i que el tema dels residus és resoluble a mig termini. És l'aposta de països com França, el Regne Unit o Japó, entre molts altres.
L'apagada ha reobert el debat sobre el calendari de tancament de les centrals nuclears. Però és una qüestió profundament afectada per la paquetització ideologitzada de Zizek. Fora bo que partidaris i detractors s'hi enfrontessin des de posicions constructives, sense apriorismes inamovibles. Com ha quedat demostrat, ens hi juguem molt i transitem un camí amb riscos molt importants on les tesis basades en les preferències polítiques poden quedar dolorosament en evidència.