El debat sobre el futur de les centrals nuclears torna a l'aparador. I ho fa, com gairebé sempre, empès més per la pressa política que per una reflexió serena sobre el model energètic que volem com a país. La crisi de l'energia -evidenciada amb l'apagada del 28 d'abril- no és una qüestió de titulars, sinó de responsabilitat. Cal mirar la realitat de cara: sense l'energia nuclear, el sistema elèctric no és prou robust per garantir estabilitat ni preus competitius. I cal revisar el calendari de tancament de les centrals.
Les renovables són -i han de ser- el futur. Però encara no poden sostenir per si soles la demanda, que lluny de disminuir, s'incrementa. L'energia nuclear continua sent una font segura, estable i lliure d'emissions. No és cap dogma del lobby nuclear, és una evidència tècnica. I mentre aquesta evidència persisteixi, el debat sobre el tancament hauria de fugir de la ideologia i situar-se en el terreny de la racionalitat. No es tracta de frenar la transició, sinó d'evitar que la impaciència la converteixi en una fugida endavant guiada per preferències ideològiques.
Cal revisar el calendari de tancament de les centrals, i s'ha de fer amb els territoris que les acullen
Aquests són els arguments generals. Però també n'hi ha, i és molt important remarcar-ho, de territori. Fa més de quaranta anys que comarques com la Ribera d'Ebre o el Baix Camp sostenen part del sistema energètic espanyol, amb les centrals d'Ascó i Vandellòs com a símbols d'un compromís ferm. El territori ha posat el sòl, la convivència i el talent. Per això ara mereix, com a mínim, seure a les taules on es decideix el seu futur.
La transició energètica s'ha de fer amb el territori. Els Fons de Transició Nuclear han estat un primer pas per diversificar l'economia local, però substituir l'impacte d'una central no es fa d'avui per demà. Cal temps, estabilitat i garanties. I cal evitar que els equilibris fiscals entre Estat i operadors es facin a costa dels municipis que més han contribuït a l'interès general. Seria una ironia cruel: que aquells que han garantit durant dècades el subministrament del país acabin a les fosques d'un futur incert.
Necessitem energia, però també coherència. I aquesta comença per reconèixer que, mentre les energies renovables no pugui satisfer per si soles la demanda, l'energia nuclear continua sent imprescindible. I que el territori que l'ha fet possible no pot ser un convidat de pedra, sinó protagonista d'una nova etapa que només tindrà sentit si es construeix amb ell i per a ell.